Malgrat l'opulència en la qual han viscut Paloma Rocasolano i Telma Ortiz en els últims anys, el cert és que la família de la reina Letícia, tant paterna com materna, té uns orígens molt humils. La realitat econòmica de la família era tan precària que ni tan sols podien permetre's encendre un braser per escalfar-se. "No és que no tinguessin calefacció, és que no tenien ni per encendre un braser", assenyala Maica Vasco al seu canal de YouTube.
Qui ha retratat aquest panorama és David Rocasolano al seu llibre 'Adiós, Princesa'. Segons David, quan ell visitava la casa de Letícia, "les seves cosines el visitaven amb els llavis morats, embolicades en llençols i en pijames dobles, amb mitjons perquè no tenien ni per encendre un braser, no tenien ni per menjar". Aquesta falta de recursos també s'estenia a l'alimentació. David recorda que la dieta es componia pràcticament només de bledes.
La reina Letícia té uns orígens molt humils
Menjar bledes a tots els menjars, des de l'esmorzar fins al sopar, era un senyal de la desesperant situació econòmica de la família. Aquesta dieta tan monòtona i escassa els feia estar extremadament prims. Al poble, eren coneguts com "els bledes" un sobrenom que reflectia tant la seva situació de necessitat com la notorietat de la seva dieta.
Aquesta humilitat es reflectia en les fotografies de Paloma Rocasolano amb els seus pares a Benidorm, on anaven tots els estius. La rutina era sortir de l'hotel a les set del matí per agafar un lloc preferencial a la platja, portant sempre el para-sol, les cadires plegables i la nevera atapeïda d'entrepans i refrescos. Aquestes imatges capturen una de les escenes més costumistes dels estius espanyols entre les dècades dels 60 i els 90.
Letícia va fugir de la pobresa de la seva família
Per la seva part, malgrat aquestes dificultats, Jesús Ortiz mantenia una façana d'arrogància i superioritat. Aquesta actitud contrastava fortament amb la crua realitat que vivia la seva família. David Rocasolano no s'atura en la seva descripció i crítica, assenyalant la disparitat entre la imatge que Jesús Ortiz volia projectar i les dures condicions en les quals vivien realment.
Un ambient del qual Letícia no va dubtar a fugir. Va començar a sortir d'Espanya quan va marxar amb una beca a Mèxic, on va començar a gaudir de la vida d'una manera que no havia experimentat abans. Tanmateix, mai no va imaginar que totes aquestes vivències sortirien a la llum en un futur llunyà i de manera tan dolorosa. El seu cosí, David Rocasolano, va ser el primer en fer-li mal amb el seu llibre "Adiós, Princesa". No voler tornar a viure aquelles penúries és el que ha portat Letícia a ser una dona ambiciosa i sense titubejos.