Joan Carles de Borbó i d'Abu Dhabi té 85 anys. Una edat considerable i que, evidentment, li permet tenir un currículum de vivències ric i variat. Més tenint en compte la seva condició de royal, clar, les seves experiències tenen ben poc a veure amb la dels vassalls. El seu comportament, tampoc. Però clar, són coses de la inviolabilitat monàrquica, era intocable. El dictador feixista Francisco Franco es va encarregar de conferir-li una butlla divina, i l'home ha espremut al màxim les possibilitats d'aquest do. Ha tibat tant la corda que al final s'ha trencat i ha quedat al descobert. Evidentment, no li passarà res, ho té tot atado y bien atado. Però pel que fa a la seva imatge pública, és algú acabat. No hi ha marxa enrere.
Aquesta és una certesa que incomoda a la tropa joancarlista, clar. Que es posi en qüestió el legat del seu ídol té gust a heretgia, a ofensa de dimensions bíbliques. A ultratge. Però en comptes de demanar-li explicacions es dediquen a excusar-lo, justificar-lo, absoldre'l i sobretot a passar-li la mà pel llom. Hi ha veritables especialistes en la matèria, com el periodista i amic íntim Jaime Peñafiel. El més veterà dels cronistes reials té estampat el número 1 al carnet del club de fans de l'emèrit. Un fet que pesa molt als articles que li dedica, encara avui en dia, amb 90 anys. Ara bé, una lectura crítica permet obtenir grans quantitats d'informació no gaire elogiosa sobre Joan Carles, malgrat que vagi embolicada en paper de regal, amb llacet i tot. Hi ha assumptes que ni la devoció més aferrissada pot tapar.
Joan Carles va matar d'un tret el seu germà menor, Alfons, l'any 1956
En Jaime dedica el seu escrit setmanal a 'La Otra Crónica' a recordar l'aniversari que, aquest 29 de març, celebrarà l'emèrit a la seva mansió dels Emirats. Bé, celebrar no seria la paraula. Es tracta del passatge més fosc, dolorós i tràgic de la seva vida. Han passat 67 anys, però el record persisteix. Aquell dia a Villa Giralda, a la localitat portuguesa d'Estoril, el Borbó destrossava la seva família: matava d'un tret el seu germà Alfons. Joan Carles, de 18 anys, jugava amb una pistola calibre 22 amb l'adolescent Alfons, de 15. L'arma, un regal de Franco, era un objecte de desig constant per als germans. Joan de Borbó la tenia guardada sota clau, però els fills van aconseguir fer-se amb ella. Estava carregada amb una bala, la mateixa que va entrar pel nas de l'Alfons, matant-lo immediatament. El pare de l'emèrit va llançar la pistola al mar després d'interrogar-lo severament: "Prométeme que no lo has hecho a propósito". El drama va esmicolar el clan: la mare, María de las Mercedes, va caure en una depressió i en l'alcoholisme. Deien que es bevia els pots de perfum, intentant oblidar... o acabar amb tot.
Jaime Peñafiel recorda el drama a través de les cartes d'amor de Joan Carles a la seva primera amant
Aquest drama, que també ha estat explicat amb gran precisió per Pilar Eyre i fins i tot per Corinna Larsen, ha perseguit Joan Carles durant tota la seva vida. Peñafiel és testimoni directe del dia en el que el Borbó va manifestar les seqüeles de matar un germà "por accidente", recalca. L'escriptor i periodista va comprar un lot de cartes d'amor personals del pare de Felip VI a la seva primera amant, la italiana Olghina de Robilant. Un 29 de març, precisament, confessava això: "Mala fecha que me trae tristísimos recuerdos. Pero, en esta vida hay que vivir, haciendo de tripas corazón y seguir adelante siempre, siempre, pues para eso nos ha puesto Dios en este mundo". Segons en Jaime, el sentiment de culpa no ha desaparegut, i en dates com aquestes torna a manifestar-se amb virulència, el turmenta.
Els errors de Joan Carles sempre han estat majúsculs. Un costum que mai no ha abandonat.