Fa temps que el Barça és una espiral d'emocions difícil d'assimilar. Vivim una època en la que allò inimaginable és factible. Per exemple, que l'equip perdés la seva màxima estrella. O que pateixi una ruïna econòmica descomunal. O que les derrotes i els resultats mediocres siguin companyes de vida. Això pel que fa a la part negativa de la història, però també hi ha coses bones: han tornat Joan Laporta, Xavi Hernández i fins i tot Dani Alves. L'equip és un no parar de joves talents que han marcaran una època, com Ansu Fati, Gavi, Nico... Si fins i tot un paio amb els dos peus fora fa dues setmanes ara goleja cada jornada. Vaja, que no guanyem, però hi ha futur. Esperança. Ahir es va perdre contra el Reial Madrid a la semifinal de la Supercopa a Aràbia Saudita, però la desfeta contra el màxim rival mai no ha tingut un regust més dolç. Van lluitar, van donar la cara i van merèixer guanyar. I això és una proesa.

30.000 aficionats van veure en directe a l'estadi un partit apassionant que recupera la màgia dels 'Clásicos', últimament devaluats a nivell esportiu, a banda d'haver-se convertit en un martiri culer. I un que segur no se l'hagués volgut perdre seria un personatge molt important d'Espanya que, com qui diu, viu allà al costat i podria haver fet un salt per animar els merengues, el seu club favorit i del seu amic Rafa Nadal. De fet ell havia presidit algun d'aquests partits quan era el jefe a Espanya, al costat de Florentino Pérez. Un VIP que té una pega: que viu fugit a Abu Dhabi i no hagués estat gaire ben vist que es plantés allà com Pedro, o Joan Carles, por su casa. Efectivament, parlem del Borbó, que no deixa de somiar despert amb el seu retorn. Ara podria ser "antes del verano". Una espera que pot fer-se molt llarga. No pot més.

El Reial Madrid va guanyar al Barça a la semifinal de la Supercopa / EFE

Florentino Pérez i Joan Carles I / GTRES

Gràcies a una investigació molt profunda de la revista 'El Jueves', ara sabem exactament què va fer Joan Carles mentre els blaugranes i els blancs disputaven un partit emocionant i llarguíssim. I no era una altra cosa més que un pla de fugida desesperat. Curiós, una fugida de la seva fugida, de bojos. L'objectiu era un: trepitjar territori de l'Estat el més aviat possible. Tant se valia la destinació: Madrid o Barcelona. Allà algú se'n faria càrrec del seu trasllat a una "discreta morada". Madrid o Barcelona, sí, l'única disjuntiva de la nit i que depenia d'una pilota i 22 esportistes. El que perdia sabiaque el següent pas era muntar en un avió en direcció a la capital d'Espanya o de Catalunya. El Borbó només havia d'esperar i pujar-se al carro del perdedor. Bé, més que al carro, a una maleta i fer de polissó. Arreglao.

Joan Carles a Abu Dhabi fa uns dies / Telecinco

La publicació satírica té la foto del mètode escollit per l'emèrit, i que reforça aquelles declaracions que va fer als mitjans afins a la seva causa després que Pilar Eyre fes saltar totes les alarmes pel seu estat de salut en rebre la vacuna del coronavirus: "Estoy como un toro". Més que brau, quadra més l'estampa d'un contorsionista del circ, capaç d'entrar en l'interior de l'equipatge d'un Dani Alves que es va despistar uns minuts i no sabia que li havien 'dao el cambiazo'. No està malament per tenir 84 anys i tenir operacions a dojo. Ho van descobrir els funcionaris dels escàners de seguretat, que "no salían de su asombro al ver figura de un hombre dentro". Una figura familiar i que va manifestar que "me he caído dentro y se ha cerrado sola, lo siento, no volverá a suceder”. Ens sona, oi? 

Dani Alves, no perdis de vista l'equipatge en un aeroport / EFE

Sort que tenim de l'humor. Gaudiu-lo, que sempre hi ha qui vol censurar-lo.