El príncep Hussein de Jordània i Rajwa Al Saif ja són marit i muller. Un casament royal a Amman al que han assistit una nodrida representació de cases reials mundials, i en la que s'ha demostrat una vegada més el clixé de 'Spain is different'. Els enviats de Zarzuela són dos exmonarques que ni tan sols formen part oficialment de la Família Reial: Joan Carles va ser expulsat pels seus escàndols, mentre que Sofia encara és al nucli dur però fa nosa i no té ni veu ni vot. Una situació ridícula, més tenint en compte una obvietat: és un matrimoni mort des de fa 50 anys i no se suporten. Amor? Ni el record més insignificant. Interessos? Tots. Ell per mantenir-la callada, ella per no perdre l'estatus. Conveniència pura i dura.
Les cares i els gestos dels emèrits a la recepció i la cerimònia no són interpretables. Es detesten, s'ignoren i cadascú fa la guerra pel seu compte. La fotografia que il·lustra aquest article és demolidora: Sofia riu mentre camina a tres metres del seu marit, que amb prou feines pot mantenir la verticalitat. Si no fos pel bastó i pel braç de l'escorta que agafa amb força, el Borbó de 85 anys no podria bellugar-se. L'actitud de la grega es va repetir en diferents moments. Quan finalment es van trobar sols la mala maror va ser encara més acusada. Ni es miren, ni es parlen. Tot a contracor. Comprensible, però esgarrifós. Calia aquest viatge i aquesta manifestació d'odi conjugal, quan tothom sap què passa entre ells? La resposta és un no rotund, menys per a ells. Mantindran l'opereta fins a l'últim alè.
Joan Carles, en cadira de rodes a Jordània. Problemes molt greus de mobilitat
Parlant d'imatges cridaneres i crucials, però, hi ha una altra que està donant la volta al món i que és precisament aquella que Joan Carles ha intentat ocultar durant els darrers anys. Es tracta d'una instantània de l'emèrit en cadira de rodes, un cop acabada la cerimònia i abans del sopar de gala que tancaria els fastos nupcials. Cansat, consumit, decrèpit. La definició és dura però real. La seva mobilitat és limitadíssima, cada dia sembla més a prop de la invalidesa funcional. Allò de "estoy como un oso" no era més que una bravata i una forma d'intentar tapar la realitat. La que s'ha manifestat amb tota la cruesa a les rodalies del Palau de Zahran, d'altra banda.
El pitjor malson del Borbó en una imatge: el "secret" al descobert
La fotografia destapa el pitjor malson del Borbó: que el vegin d'aquesta manera. La cadira de rodes és una companya habitual a la seva intimitat d'Abu Dhabi. Abans de fotre el camp als Emirats també la feia servir a Zarzuela. Ara bé, quan sortia de casa l'amagava per tots els mitjans possibles. Era pràcticament un secret d'Estat. Un de força estès: "Está obsesionado porque nadie le vea en la silla. Le aterra acabar como su madre o su hermana Margarita", explica Monarquía Confidencial. L'última vegada que el vam veure així va ser fa 5 anys durant una recepció oficial a palau. Tenia excusa, l'havien intervingut feia un mes en una cama. A Jordània, però, ni havia cortina de fum que tapés l'escena. Deu estar ben fotut.
El viatge ha estat un despropòsit. Però ja és tard per penedir-se.