Joan Carles angoixat per la seva cama immòbil, no n'hi ha prou amb el bastó

Joan Carles preocupa. L'historial mèdic i l'edat de l'emèrit autoexiliat, 86 anys, estan passant factura de manera dràstica. Tampoc ajuda gaire la seva obsessió d'anar d'aquí cap allà constantment: Abu Dhabi, Sanxenxo, Londres, Ginebra. I la cirereta, clar, de les regates. Un home amb malucs i genolls destrossats i amb greus problemes de mobilitat, que ha de ser col·locat, literalment, a l'interior de l'embarcació. El monarca, però, s'entesta a fer veure que està com unes castanyoles. "Más vivo que nunca”, li ha dit al seu entorn aquests dies. Per dins, potser sí. Per fora, la realitat és molt més crua. 

I aquesta és, ni més ni menys, que Joan Carles ha perdut una cama. L'esquerra. És inservible, la té pràcticament immòbil. És per això que està aprofitant el seu trasllat subreptici a la capital de Suïssa per posar-se en mans d'especialistes en rehabilitació, a l'hospital Le Tour. Combina aquestes sessions amb la supervisió, des de Vitòria-Gasteiz, de l'equip format pels doctors Eduardo Anitua i Mikel Sánchez, els seus doctors de confiança i números 1 en la matèria. A Ginebra és tractat per fisioterapeutes que treballen amb esportistes d'elit, personatges rellevants i milionaris en general. Es posa en les seves mans per obrar un miracle. I també per tractar d'estalviar-se el seu pitjor malson. 

'Monarquía Confidencial' parla a través del cercle de confiança de Joan Carles: "Está muy concienciado y dispuesto a ‘recuperar’ la mayoría de la movilidad de su pierna izquierda”. La situació és greu, ho admeten tot. Que no la pot moure i que "recuperar" necessita unes cometes per emfatitzar els resultats del tractament. La batalla està perduda i amb el bastó ja no n'hi ha prou. Tampoc amb el braç d'escortes, assistents, familiars o el mateix rei Felip; o amb l'últim model de vambes dissenyades per a llops de mar, ideals per evitar caure lloros i patir una desgràcia, a aquestes altures del partit. Seria molt perillós. Però Joan Carles només té una cosa entre cella i cella: resistir per evitar la cadira de rodes.

Aquesta és, malauradament per a ell, una realitat cada cop més evident: l'utilitza contínuament a Abu Dhabi (per això el tema de les obres a casa seva, estan adaptant-la), i és cada cop més present en sortides privades. Però no li agrada gens mostrar-ho en públic. La va començar a fer servir l'any 2018, quan Elionor i Sofia encara eren petites i l'exili semblava una distopia inimaginable. També la va necessitar a Jordània fa un any, en aquell casament d'Hussein de Jordània i Rajwa Al Saif en el que va haver de coincidir, a la força, amb la seva detestada dona Sofia. I després tenim l'historial familiar: la seva mare, Maria de las Mercedes, va acabar els seus dies postrada en una cadira de rodes. La germana Pilar, també. Tot són records tristos i amargs. I l'emèrit encara té ganes de marxa.