Carlos Herrera ha excitat l'espanyolisme monàrquic: confirma la revelació d'El Español i posa data a la tornada de Joan Carles a Espanya. Seria el 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, concloent la seva milionària fugida als Emirats Àrabs. La raó, ja la saben: que està avorrit i deprimit a l'exili, i troba a faltar l'escalf dels col·legues de tiberis, mariscades i regates a Sanxenxo. Abu Dhabi està molt bé, però no supera la morriña. Queda clar: l'emèrit no es penedeix absolutament de res, i es creu per sobre del bé i del mal.
Els palmeros joancarlistes fan la croqueta, i el que setmanes enrere eren discursos renegant de Juanito, ara es tornen reverències, bogeries i defenses inversemblants d'un rei destrossat per l'opinió pública mundial. Així és aquesta Espanya, oportunista i llepaire quan toca. Alguns desbarren i protagonitzen disbarats monumentals, com ha fet Bibiana Fernández, signant la comparació més esgarrifosa de les que hem sentit últimament en el seu afany de salvar-li la cara al Borbó: posar-lo al nivell de Diego Armando Maradona. "Hay que diferenciar el Juan Carlos de la Transición del Juan Carlos posterior. Es como si de Maradona solo recordáramos lo que hizo después del fútbol". Ja es veu que la Bibiana no té ni idea de la vida de Maradona, tan gran jugador de futbol com ésser humà ple de vicis, tripijocs, violència i escàndols. I no, Bibi, no. L'única cosa que va fer El Pibe quan va deixar el futbol va ser engreixar-se... i aprimar-se. De fet, va acabar deixant la cocaïna. Els millors anys de la seva carrera són també els més foscos de la seva vida. Segur que el vols comparar amb Joan Carles?
Els plebeus més servils comencen a embeinar-se l'espasa davant la possible tornada del Borbó. Les reculades prometen ser d'època. L'espectacle ha començat.