En els últims anys, la figura del rei emèrit Joan Carles I s'ha vist embolicada en una sèrie d'escàndols que han exposat aspectes tant íntims com financers de la seva vida. L'últim escàndol, la publicació d'unes fotos per part de la revista holandesa Privé en les quals es veia a l'emèrit en actitud afectuosa amb la vedet Bárbara Rey, així com la filtració d'àudios que tornen a posar en dubte l'ètica del regnat de Joan Carles I.

Al marge del generat en l'opinió pública, moltes revistes de paper cuixé i programes del cor s'han dedicat a repassar la vida amorosa de l'emèrit al marge del seu matrimoni amb la reina emèrita Sofia. Una llista que és interminable. Apareixen noms que van des de Bárbara Rey fins a Corinna Larsenn, passant per altres de reconeguts com a Marta Gayá, Rafaella Carrá o fins i tot Anne Igartiburu.

Entre les amants de Joan Carles I figura l'esposa d'un important polític

Però també hi ha hagut dones de les quals no han transcendit detalls. Entre elles, l'esposa d'un reconegut polític de l'època. Joan Carles I no respectava a res ni a ningú. Anava a per tot el que es movia. La implicació amb l'esposa d'un polític d'alt perfil afegeix una capa extra de controvèrsia, atès el grau d'imprudència i la falta de respecte envers el seu entorn.

Joan Carles I

Aquestes relacions de l'emèrit no es limitaven a trobades casuals; al contrari, segons el periodista Juan Luis Galiacho, es planificaven en llocs discrets i acuradament designats. Aquests espais, denominats de forma col·loquial com a "picadors" pels qui treballaven en l'entorn de l'exmonarca, es trobaven en ubicacions privades per garantir la confidencialitat de les seves cites. Al principi, un dels punts de trobada va ser Majadahonda, encara que aviat es van traslladar a llocs més propers a Zarzuela, com en les àrees de La Florida i Porta de Hierro. Aquestes ubicacions no només asseguraven la privacitat, sinó també la comoditat i la possibilitat de vigilar de prop els seus moviments.

Joan Carles I tenia 'picadors' per a les seves trobades amoroses

Un dels aspectes més sorprenents d'aquesta història és el rol dels serveis secrets espanyols en la vida privada de Joan Carles I. Segons l'excap dels serveis secrets, Emilio Alonso Manglano, el comportament amorós del rei emèrit generava constants preocupacions i reptes logístics. Tal era la magnitud de la situació que el CESID (ara conegut com a CNI) va establir un sistema de vigilància constant sobre els seus moviments i va mantenir un registre meticulós de les seves cites, algunes de les quals van arribar fins i tot a ser gravades. Aquesta estreta vigilància buscava evitar que els escàndols personals es filtressin a l'opinió pública, protegint així la imatge de la Corona.

Corinna Larsen i Joan Carles I

El modus operandi del rei emèrit era sempre el mateix. Ordenava als seus escortes recollir l'amant en torn, en aquest cas, l'esposa d'un influent polític, i la portaven als seus "picadors" personals. Aquest patró de comportament revela una actitud de desafiament cap a les normes de conducta esperades per a un monarca i mostra fins a quin punt Joan Carles I no respectava ni els límits familiars ni els socials en la seva recerca d'aventures amoroses. Aquest tipus d'històries, més enllà de causar morbositat, també han provocat un profund debat sobre el llegat del rei emèrit i el seu veritable impacte en la monarquia espanyola.

Avui dia, mentre l'emèrit resideix fora d'Espanya i viu envoltat de les ombres de les seves pròpies controvèrsies, aquestes revelacions continuen enfosquint el seu llegat. La història de Joan Carles I i les seves relacions prohibides amb dones, fins i tot casades amb figures prominents, continua afectant la percepció pública de la monarquia, augmentant la distància entre la família reial i el poble que alguna vegada el va idolatrar.