Hi va haver un temps en què Joan Carles I era un dels membres més admirats de la monarquia espanyola, amb una imatge gairebé irreprotxable que inspirava respecte i admiració entre la ciutadania. Tanmateix, amb el pas dels anys, aquesta percepció va anar canviant dràsticament. Els escàndols i les controvèrsies en les quals es va veure embolicat van acabar per erosionar la seva reputació, transformant-lo en una de les figures més qüestionades i repudiades d'una banda considerable de la població espanyola. Aquest deteriorament en la seva imatge també va afectar la confiança dels ciutadans en la institució monàrquica en conjunt, generant tensions dins de la Casa Reial.
Davant d'aquesta situació, Felip VI i Letícia es van veure en la necessitat de prendre mesures contundents per preservar l'estabilitat de la corona. Com a part d'aquesta estratègia, es van distanciar del cognom Borbó i de la figura de Joan Carles I. El 2014, el llavors rei emèrit es va veure obligat a abdicar, una decisió que va marcar un abans i un després en la seva vida pública. Tanmateix, la humiliació més gran va arribar el 2020, quan se li va imposar l'exili definitiu. Joan Carles va haver d'abandonar Espanya i traslladar-se als Emirats Àrabs Units, a milers de quilòmetres de la seva terra natal, separat de la seva família, amics i de la vida que havia construït durant dècades. Per a un monarca, abandonar el seu país per la porta posterior va ser un cop devastador, un deshonor que encara pesa sobre les seves espatlles.
Al llarg d'aquests quatre anys d'exili, l'exmonarca ha viscut amb una inquietud constant. Segons fonts properes, experimenta malsons recurrents relacionats amb la seva situació, un reflex de les tensions emocionals que enfronta. Però hi ha una preocupació encara major que el turmenta: el final dels seus dies. Amb 86 anys, és conscient que el temps no està del seu costat, i tem profundament la idea de morir lluny d'Espanya. Per a ell, el fet que el seu cos sigui repatriat seria un deshonor addicional, un desenllaç indigne per a algú que va ser rei.
Joan Carles I es quedarà en cadira de rodes, la pitjor notícia que ha pogut rebre
Joan Carles anhela un funeral d'Estat similar al de la reina Isabel II, amb tota la pompa i el reconeixement que correspon al seu antic càrrec. No desitja un servei modest com el que va tenir Constantí de Grècia, germà de la reina Sofia, que va morir també en l'exili. La seva visió inclou una cerimònia multitudinària en la qual caps d'Estat, representants de cases reials i personalitats de tot el món es reuneixin a Madrid per retre-li homenatge. En els seus somnis, imagina una desfilada en el seu honor pels carrers de la capital, seguit d'una missa solemne al Monestir d'El Escorial.
Tanmateix, el temor de no veure complertes aquestes aspiracions li genera gran angoixa. Persones properes al rei emèrit han assenyalat que la seva obsessió per aquest tema es va intensificar després d'assistir als funerals de la reina Isabel II a Westminster, un esdeveniment que el va fer reflexionar profundament sobre com serà recordat i acomiadat. Segons aquestes mateixes fonts, Joan Carles ha començat a mostrar-se abatut i malenconiós, preocupat per la incertesa de com serà tractat després de la seva mort.
Malgrat tot, el rei emèrit sap que la seva popularitat a Espanya ha disminuït dràsticament, la qual cosa alimenta la seva inseguretat en imaginar situacions quotidianes. Es diu que en algunes ocasions es desperta enmig de la nit xop en suor, turmentada per la idea de ser rebut amb menyspreu si tornés al seu país. Ha confessat témer una cosa tan simple com sortir a menjar i enfrontar-se a una reacció hostil, com que algú li llancés un tomàquet en públic.
Encara que Joan Carles ha aconseguit un acord amb Felip VI sobre com li agradaria que s'organitzés el seu funeral, l'ombra de l'exili i la seva caiguda en desgràcia continuen sent fonts de profunda preocupació per a ell, marcant els últims anys de la seva vida amb una barreja de nostàlgia i temor.
Joan Carles I ha rebut una de les pitjors notícies. Fa més d'una dècada que afronta problemes de mobilitat, s'ha operat del maluc i els genolls més d'una desena de vegades. S'ha sotmès a revolucionaris tractaments de medicina regenerativa, però ja no fan efecte. L'emèrit es quedarà en cadira de rodes. Això produeix una profunda tristesa en el pare de Felip VI, que no aconsegueix agafar el son i utilitza pastilles per dormir.
