L'últim encontre de Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia va ser un absolut despropòsit. Va ser a Amman, la capital de Jordània, on tenia lloc el casament del príncep Hussein i Rajwa Al Saif. La Casa Reial espanyola i els monarques en exercici, Felip i Letícia, van passar olímpicament de la invitació, passant-li el marró a la reina Sofia. Per tal que no hi anés sola van demanar al seu marit absent que sortís d'Abu Dhabi i l'acompanyés, un moviment condemnat al fracàs. Quina necessitat de demostrar-li al món que no se suporten, que la seva decadència és infinita i que no pinten res al panorama royal internacional. O potser sí? Si fos així, ni Maquiavel, tu.
Joan Carles i Sofia són peces de museu. Dinosaures amb una reputació totalment socarrimada. Els joves, com ara els contraents de l'enllaç, no tenien ni idea de qui eren. Els més granadets, tot el contrari: saben qui són, com són i el més important: rebutgen tot el que projecten. Tòxics, vaja. Principalment ell, un rei a la fuga pels seus escàndols econòmics i amb l'etiqueta d'adúlter, d'infidel i de faldiller empedreït. Ella, amb aquella aparença suposadament inofensiva tampoc és una beata: és la gran consentidora per interessos espuris. Quina targeta de visita, quin regal als seus homòlegs jordans. Especialment als reis del país, Abdalá i Rània. La cordialitat dels amfitrions no podia dissimular una incomoditat manifesta. Especialment per part de la reina, que ho va plasmar amb un gest inequívoc envers el Borbó.
Rània de Jordània rebutja besar l'emèrit, relació gèlida
Pilar Eyre esbudella el casament amb especial èmfasi al paper, o millor dit, paperot dels royals espanyols. Van ser la nota discordant en un mar de somriures, rialles i felicitat: "Como en una isla oscura destacaban las caras de Juan Carlos y Sofía. Rostros surcados de arrugas y amargura. Su presencia era tan incongruente como un enterrador en un verbena". La cronista reial no deixa de destacar el pèssim estat físic de l'emèrit i la nul·la col·laboració de la seva dona: "No le dirigía ni una mirada". El moment crític va ser en saludar els monarques jordans: "Se armó un pequeño lío con el bastón, su mujer se adelantó y saludó con dos besos a Abdalá y Rania, provocando la mirada iracunda de su marido. Cuando le tocó a él, el rey le saludó cortesmente, pero Rania se apresuró a tenderle la mano para evitar el beso". Una mena de 'cobra' que evidencia que li fa fàstic. És així.
Pilar Eyre esbudella el despropòsit de Joan Carles i Sofia a Jordània
La fredor va continuar amb el parlament de l'espanyol durant la cerimònia. A partir d'allà tot va anar a pitjor entre els Borbons: "Él no puede disimular la aversión que le produce su mujer. Sofía es reina de España gracias a él, disfruta de todo lo que no él no tiene: el cariño de su pueblo, vive en España y en Zarzuela, donde él tiene prohibido alojarse, incluso se ha apropiado de Marivent". Els gelos consumeixen un Joan Carles deixat, amb el "mismo traje arrugado de la ceremonia de Vargas Llosa en París", i molt emprenyat en saber-se una figura de quarta al panorama mundial: Carles III va passar d'ell i ara, a Jordània, el col·loquen en una fila secundària. Tot malament. I a sobre amb la dona que ni estima ni respecta. Millor als Emirats tancat a casa amb les seves companyies llegendàries. On vas a parar.
Fàstic, nosa, irrellevància i mal rotllo. Una meravella tot plegat. Gràcies Felip, fill meu.