Només ha passat un mes, però sembla una eternitat. El passat 29 d'abril els periodistes José María Olmo i David Fernández publicaven el llibre 'Kings Corp.', un volum dedicat a posar sobre la taula els escàndols econòmics de l'emèrit i totes les seves derivades. Podria ser un llibre més, però gosava tocar el sempre llaminer tema de les paternitats extraoficials de Joan Carles de Borbó. Pilar Eyre ens havia fet dentetes feia setmanes amb la història i d'altres periodistes de renom com Ernesto Ekáizer havien provat de posar fil a l'agulla, i precisament amb la publicació del llibre acabava de detonar la bomba. Alejandra, una dona d'uns 45 anys, filla d'aristòcrates i fruit d'una de les moltes aventures del Borbó, era el personatge més buscat. Ekáizer va fer el pas i li posava el cognom: De Rojas. I començava el xou.
Un enorme pollastre, amb Joan Carles trencant les normes de la casa del Borbó de no involucrar-se en aquests fangars públics amb una trucada al diari 'El Mundo' i un comunicat via EFE. Les germanes Elena i Cristina, assenyalades amb un Felip mut com coneixedors de la seva existència i història compartida, van trucar d'urgència a Abu Dhabi i després van acabar desapareixent del mapa. Per la seva banda, l'Alejandra també ho desmentia i anunciava mesures legals. Semblava que el foc s'apagava, malgrat discursos com el de la germana de De Rojas, que confessava que tota la vida havien sospitat que no era filla del seu pare. Doncs bé, aquí s'ha acabat la història. Ni denúncies, ni demandes, ni censura. Res. És més, s'està venent com xurros i va per la tercera edició. Serà un dels hits de la Setmana del Llibre de Madrid.
Els autors de 'King's Corp', sense por de Joan Carles ni d'Alejandra de Rojas
El digital Monarquía Confidencial ha parlat amb els autors, que després del primer embat ara respiren tranquils. Tranquil·lísims. Tant que asseguren que "no tenemos miedo a nadie". Ni a Joan Carles, ni a Zarzuela, ni tampoc a De Rojas, de la que diuen "tiene todo el derecho a darse por aludida, respetamos ese derecho, pero mantenemos pruebas que atestiguan lo que contamos". I van més enllà, la Casa Reial i els implicats "lo sabían y no se atrevían a contarlo”. Una afirmació que fonamenten en "un dato muy relevante que María Zurita haya dicho que Alejandra era como una hermana y confesó que jugaban juntas en Zarzuela”. Si això no és un desafiament, que ens ho expliquin a poc a poc.
El llibre es ven com xurros mentre els implicats amenacen però no executen
Cap dels implicats no ha acabat de sortir a defensar-se legalment, cosa curiosa quan dediques tants esforços i temps a rebatre una afirmació. Ara bé, això no vol dir que els autors no sentin l'alè amenaçador de la maquinària cortesana: "Hemos sufrido muchas presiones para que este libro no saliera adelante y agresividad desde sectores muy cercanos al emérito”. Però cap trucada directa, d'altres feien la feina bruta. Olmo i Fernández van acoquinar-se en la defensa del seu treball: "No fuimos lo suficientemente contundentes”. Ara tot ha canviat, se senten forts malgrat que "la editorial es pequeña y no tiene capacidad de meterse en cuestiones legales, pero creyeron en él. Mantenemos que la información es muy meticulosa”. Vaja, el que és un a por ellos, oé.
Torna la tempesta Alejandra. Veurem si és destructora o un xàfec amb més pa que formatge.