El pròxim 20 de novembre (curiosa data, oi?) Jaime Peñafiel treu al mercat els seu últim llibre: "Anécdotas de oro". Un repàs a la trajectòria periodística del cronista reial, tan juancarlista com incendiari, al llarg de 50 anys de professió. L'andalús ha concedit una entrevista als seus companys de 'El Mundo', un dels diaris on setmana rere setmana publica les seves columnes, àcides amb la monarquia (amb alguns membres més que amb d'altres) i plenes de detalls indiscrets i sucosos. Un text on tornem a veure l'estil del veterà periodista, que practica allò de "una de cal y otra de arena", especialment quan parla de les intimitats del seu rei favorit, l'emèrit. El millor exemple, la defensa del Borbó sènior de l'atribució de fills il·legítims, com el català Albert Solà, i que ja vam veure en un plató de televisió.
Albert Solá GTRES
Peñafiel destil·la un tuf masclista i plistocènic en referir-se a les aventures extramatrimonials de Joan Carles I. Sembla que li fa molta gràcia que li posés les banyes a Sofía, però això sí: que ningú vulgui endossar-li paternitats no reconegudes a "el follador" de sang blava, com el defineix a l'entrevista. "Don Juan Carlos no ha tenido hijos ilegítimos, eso puedo asegurártelo. Fue por pura suerte pero es así. Con lo follador que ha sido Juan Carlos es un milagro que no haya llenado España de bastardos" Caram, amb amics com Peñafiel qui vol enemics. No només per la defensa que signaria el col·lectiu de 'cuñaos' d'Espanya, sinó pel que explica al llibre: "El anillo de compromiso que terminó en el dedo de Doña Sofía, la noche anterior a la pedida, estuvo perdido entre las sábanas de la cama de una habitación de una pensión romana, pagada y reservada por la condesa Olghina de Robilant." L'emèrita deu estar molt contenta i molt agraïda a Peñafiel (i al seu marit), segur que sí. Potser Sofía hagi volgut transformar-se en arbre i passar comptes amb Juancar.
Juan Carlos Sofia compromiso EFE
Sofia Juan Carlos GTres
El llibre conté un munt de 'secrets' que Peñafiel ha explicat a crits durant dècades. Els que afecten al seu 'ídol', però, els tracta amb condescendència i cert orgull de 'macho ibérico', com Pedro J. Ramírez amb Abascal. I aquí és on es juga la seva credibilitat.