Les peripècies exhibicionistes de Joan Carles de Borbó van en augment segons passen les hores a Galícia. És la recta final de la seva escapada de plaer, regates i banys de masses molt casposos. Demà dilluns li tocarà la part menys amable de la visita, tornar a la que va ser casa seva durant dècades per trobar-se, de manera privada i amagada, amb alguns membres de la seva nissaga. El comunicat de Casa Reial indicava els dos personatges principals de la trobada a Zarzuela: el fill Felip, el que el va fer fora del país i que ara ha permès que torni com a guiri, i la seva dona Sofía, a la que ha humiliat constantment durant 60 anys de matrimoni. De Letícia ni en parla, perquè sent un menyspreu colossal per ella. Un sentiment que és mutu, per cert.
El cas és que l'emèrit es plantarà a Madrid amb els ànims pels núvols. Tornar a ser protagonista del xou rebent l'escalf de grups de frikies joancarlistes ha inflat el seu ego, malmès durant els darrers anys. Es conforma amb ben poc: els col·legues i els llepaires. Amb això ja té prou. Trista realitat, però, per a un home de la seva llegenda, com ha recordat de forma sensacional la cronista reial catalana Pilar Eyre.
La darrera jornada d'activitat nàutica a Galícia ens ha permès tornar a veure l'home de 85 anys pujant una vegada més al Bribón, encarregant-se de la canya de l'embarcació durant una de les proves. Gairebé no pot ni caminar i fins i tot va patir una caiguda veient el partit del net Pablo Urdangarin, però assegut es defensa prou bé. Deu ser l'entrenament per a la propera visita a Espanya, també a Sanxenxo, el proper més de juny. Té la intenció de passar unes setmanes seguint el mundial de vela. I si pot competir, o el que sigui, doncs miel sobre hojuelas... i pelillos a la mar, mai millor dit.
Aquest matí, però, s'ha produït una situació particular que explica perfectament l'estat actual de l'exCap de l'Estat. Crescut, desafiant i sense adonar-se (o no voler adonar-se) del que passa al seu voltant. El grup de periodistes que l'empaita l'ha aturat i li han fet una pregunta molt concreta: com s'enfronta al retrobament amb Felip VI, el rei. O no sent o es fa el suec, perquè la resposta i la seva cara son ben estranyes: "Pregunta, pregunta tú. Yo estoy aquí". Sí, ja ens havíem adonat que hi era. El que no sabíem és que té tantes ganes de marxa que gosa fer un símbol que és tota una declaració d'intencions, una burla, un desafiament. Al seu fill i a tots els españolitos. El gest de la victòria. Creu que ha guanyat. Pobre home, cada dia enfonsant-se més i més. La foto és repugnant.
Si aquesta és una victòria, deu ser de les pírriques. De les que deixen el vencedor més fotut que el teu contrincant. El joancarlisme i el seu delirium tremens.