Joan Carles, gest molt poc higiènic a Sanxenxo mentre saluda a les regates

Joan Carles el mariner ja és a Sanxenxo i en les regates, l'excusa de la seva desena visita a Espanya des que fugís a Abu Dhabi d'aquella manera tan sospitosa i tolerada. Només feia 10 dies que havia passat pel seu exregne, com a gran emblema de la representació borbònica a la boda de José Luis Martínez-Almeida i Teresa Urquijo. Va marxar mentre Sofia emmalaltia, dada curiosa i que explica la realitat de la seva relació matrimonial. No va canviar de plans, tampoc va tornar abans de Ginebra, i per descomptat tampoc ha aprofitat la seva arribada a Vigo per desplaçar-se fins a Madrid i fer-li una visita de cortesia. Sembla que millor que no, definitivament Sofia el rebutja. No vol passar temps al seu costat, i encara menys delicada de salut. 

Alliberat de qualsevol remordiment ni rampell d'empatia, l'emèrit té tota la pista lliure per gaudir d'un nou cap de setmana d'autohomenatge gallec. El que passa a Sanxenxo amb Joan Carles no és ni mig normal, des de fora sembla una síndrome d'Estocolm de manual, però els seus fanàtics estan feliços de la vida. Té grans amics i protectors, que l'allotgen a casa, el conviden a marisc i plaers gastronòmics diversos. Al Club Nàutic és la gran estrella, la gent fa cua per saludar-lo com si s'hagués d'acabar el món. Hi ha qui porta criatures i tot, gairebé nadons, com si el contacte amb el Borbó funcionés com amulet vivent. Arrasa, és una icona pop. 

Doncs bé, tenim una notícia que, en principi, no hauria d'agradar gaire a tota la gentada que passava pels braços de Joan Carles al camp de regates de Pontevedra. Just abans que el royal s'acostés al 'Bribón', al que no ha pujat misteriosament, ha estat enxampat pels paparazzi en un gest molt poc higiènic. El seu dit s'aixeca com si hagués d'assenyalar alguna cosa important, mentre xerra amb els primers acòlits. La posició del colze, però, indica que el moviment de l'extremitat no ha finalitzat pas, està a mitges. Busca una meta que bruteja, més sabent que amb aquella mà es va dedicar a saludar el personal. 

Joan Carles fa burilles, sí. Espeleologia nasal, potser afavorida per l'aire mariner i salí de la jornada. S'amaga una mica darrere de la gorra i les ulleres de sol, una mica avergonyit però no gaire, protagonitzant aquesta escena gens afavoridora. Si va haver-hi premi en forma de moc o es tractava d'altres troballes queda a la intimitat de l'emèrit... i a les mans del respetable. Tampoc descartin, però, que la joancarlesmania de Sanxenxo faci que aquestes restes biològiques també proporcionin poders màgics. Això és cosa de meigues.