Als seus 86 anys, el rei emèrit Joan Carles I viu amb la certesa que el seu temps s'esgota. Després d'anys d'exili i una salut que s'ha deteriorat considerablement, el pare de Felip VI té clar com vol que sigui el seu comiat. Tanmateix, els seus desitjos han generat un debat encès que amenaça de prolongar-se molt després de la seva partida.
L'emèrit, que continua sotmetent-se a tractaments de medicina regenerativa per alleujar els seus problemes de mobilitat, evita tant sí com no que se li vegi en una cadira de rodes. La seva imatge pública, fins i tot en aquest ocàs, continua sent una preocupació constant. No obstant això, el pes del seu llegat i l'exili forçat que va marcar la seva sortida d'Espanya li han portat a reflexionar sobre com serà recordat i, sobretot, com serà el seu funeral i enterrament.
Joan Carles I pensa sovint el dia de la seva mort
Segons fonts properes, Joan Carles I imagina un comiat majestuós, amb un desplegament digne del seu regnat de quatre dècades. Inspirat en cerimònies com la de la reina Isabel II o el trasllat solemne de les restes del seu pare, Juan de Borbón, l'emèrit desitjaria que el seu fèretre fos portat en un carro d'artilleria des del Palau Reial fins al Reial Monestir de San Lorenzo del Escorial, on descansen els monarques espanyols. En aquesta visió, hi hauria una missa multitudinària, envoltat de ciutadans i amb honors militars.
Tanmateix, la realitat pot ser molt diferent. Després de la seva abdicació, Joan Carles I ja no és tractat com a rei, sinó com a Príncep d'Astúries, la qual cosa limita el protocol entorn del seu funeral. Encara que els honors militars serien inevitables a causa de la seva antiga posició, la decisió final recaurà en el Govern i la família reial, els qui podrien optar per una cerimònia més discreta i privada.
Joan Carles I trasllada a Felip VI les seves últimes voluntats
Però la polèmica més gran està en la seva última voluntat, ja comunicada a Felip VI: ser enterrat al Panteó dels Reis de l'Escorial, on descansen els membres de la dinastia Borbó. Aquest desig planteja un problema de proporcions simbòliques i pràctiques. El Panteó està complet, i per complir la seva voluntat seria necessari ampliar-lo, la qual cosa suposaria un cost econòmic per a l'Estat.
La idea de destinar fons públics per satisfer l'últim desig d'una figura marcada per escàndols financers i acusacions d'evasió fiscal ha generat una gran controvèrsia. Per a molts, això seria un greuge a la ciutadania i una decisió difícil de justificar, atesa l'herència i la fortuna personal que deixarà als seus fills.
En aquest context, alguns argumenten que un enterrament més discret, similar al que va tenir el rei Constantí de Grecia, seria el més apropiat per evitar noves tensions. Tanmateix, l'emèrit vol mantenir un lloc en la història monàrquica espanyola, malgrat que això pugui ser un problema gran per a Felip VI.