L'1 d'abril de 1993 moria a la Clínica Universitària de Navarra Joan de Borbó, fill, pare i avi de reis d'Espanya. Ell, però, mai no va ocupar el tron. La República va enviar Alfons XIII a l'exili, i el feixista Francisco Franco li va barrar el pas a favor de Joan Carles. Un càncer de laringe acabava amb la seva vida als 79 anys, els seus últims dies van ser molt crus: només podia comunicar-se a través d'una pissarra amb tots aquells que el visitaven a l'habitació. Pilar Eyre explica a Lecturas que el dormitori era ple de gom a gom, tot i que als seus últims instants de vida van ser 5 les persones que l'acompanyaven: Pilar, Margarita, el gendre Carlos Zurita i, evidentment, el matrimoni reial: Joan Carles i Sofía. La cronista reial catalana posa al descobert tota mena de detalls al voltant del traspàs: alguns d'ells, una vegada més, ensorren la imatge de l'emèrit, un personatge d'enorme crueltat.
Eyre pot explicar aquesta història per raons de pes: fonts, memòria i, molt important, les maniobres del CESID, l'actual Centre Nacional d'Intel·ligència. Els espies espanyols van omplir l'habitació de micròfons, "y las cintas recorrieron todas las redacciones". Així vam saber que a Felip VI li deien "Felipón" i que es va guanyar una esbroncada sideral per part de l'avi moribund, que no volia que sortís amb Isabel Sartorius: "¿Crees que vas a tener todas las ventajas de ser príncipe y ninguno de sus inconvenientes?" Ho deia un faldiller empedreït, que li va donar una vida gens tranquil·la a María de las Mercedes, la seva esposa durant 58 anys. La hipocresia, el masclisme i la manca d'escrúpols també es van manifestar de forma brutal aquells dies d'agonia.
Joan Carles amb una amant mentre el pare agonitzava
Malgrat que al fill Joan Carles li acompanyava la seva dona, quan sortien per la porta de la clínica cadascú anava per camins separats. On pernoctava la Sofía ho desconeixem, però sí se sap que el monarca s'instal·lava a l'Hotel Blanca de Navarra en companyia femenina. "Su novia mallorquina lo esperaba en la habitación mientras visitaba a su padre", és a dir, Marta Gayá. Juanito no perdonava una cana al aire ni en dies de dol. Al·lucinant, penós, amb un punt de repugnància impossible de dissimular. Però les desgràcies i les humiliacions, molt sovint, arriben en pack. I Joan Carles encara li guardava una ganivetada més fonda, més traïdora, més inhumana i més desagraïda.
La humiliació de l'emèrit a la reina Sofia al funeral per Joan de Borbó
El funeral i enterrament del no-rei sí que va tenir honors d'estat i categoria reial. TVE el va retransmetre i gràcies a el seu desplegament vam poder veure el rei d'Espanya plorant a la Catedral de l'Almudena. Una imatge històrica i prohibida; un excap de premsa de la Casa Reial, Ramón Iribarren, va revelar que hi havia ordres explícites al respecte. Tanmateix els espectadors van poder veure els ulls plorosos del Cap de l'Estat, com també la reacció de la seva dona Sofía: colpida, trista i amb llàgrimes, posava el braç sobre la seva espatlla. Un gest d'escalf, de compassió. D'amor, malgrat tot. La resposta la narra Eyre com ningú, per això és una referent absoluta: "Al contacto físico el rey, incómodo, se aparta para alejarse de Sofía que, acostumbrada a disimular estos desplantes públicos, retrocede ràpidamente como si le hubiera picado una avispa para mezclarse con el resto de la familia". Esgarrifós.
Quanta misèria. Història d'Espanya.