El panorama actual de la relació entre el Govern i la Casa Reial és tens i està marcat per una sèrie de desacords. Malgrat els esforços de Pedro Sánchez i Felip VI per transmetre una imatge de col·laboració, la realitat és que la relació passa moments complicats. Un dels focus de fricció es troba en la mala relació entre el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, i Camilo Villarino, cap de la Casa de S.M. el Rei. Aquesta confrontació ha afectat fins i tot la presència espanyola en esdeveniments internacionals, com la inauguració de Notre-Dame, que, malgrat ser un esdeveniment de gran transcendència, no va comptar amb representació espanyola, mentre que altres països van ser presents.
Dins d'aquest context, Joan Carles I es perfila com una peça fonamental en aquest joc de tensions. La Casa Reial ha pres una postura ferma quant a la figura de l'exmonarca. En particular, l'homenatge previst per al cinquantenari de la seva proclamació, el 22 de novembre, no compta amb la participació activa de Joan Carles I, la qual cosa ha generat malestar en Zarzuela. Fonts properes a la Casa Reial asseguren que, fins ara, no hi ha hagut cap contacte per preparar l'esmentat esdeveniment, i més encara, el Govern sembla estar prenent decisions sobre la figura del monarca emèrit sense comptar amb el vistiplau de la Casa Reial.
La Moncloa li passa la patata calenta a Felip VI
El Govern, per la seva part, ha deixat clar que l'organització de l'esdeveniment recaurà en mans de Moncloa, però és Zarzuela qui decideix sobre la presència de l'emèrit en l'acte. A través d'aquest moviment, l'Executiu sembla estar pressionant a la Casa Reial, deixant-li la pilota en el seu camp, i suggerint la possibilitat d'un acord que rehabiliti la figura de Joan Carles I a canvi d'una implicació més gran de la Família Reial en els actes organitzats pel Govern. És probable que, si aquesta col·laboració es concretés, el Govern veuria amb bons ulls la participació de Felip VI i la seva família en el cicle d'esdeveniments programats, que inclouen la commemoració de la Monarquia en les llibertats i altres actes rellevants.
Aquest escenari col·loca Felip VI en una posició complicada: permetre que el seu pare sigui rehabilitat públicament, la qual cosa podria ser vist com una aprovació implícita de la seva figura, o distanciar-se de les pressions del Govern, en un moment que es requereix prendre decisions clau sobre el futur de la Monarquia. Malgrat els mals records que va deixar la sortida de Joan Carles I d'Espanya el 2018, el Govern sembla decidit a utilitzar la seva figura com a part d'un intercanvi polític, que podria resultar beneficiós per a ambdós bàndols.
Moncloa espera que sigui Felip VI qui rehabiliti Joan Carles I
En els últims anys, la relació entre pare i fill ha millorat, especialment després de l'exoneració de Joan Carles I de les acusacions legals. Felip VI, encara que ha deixat clar que no participarà directament en el procés de rehabilitació del seu pare, ha permès que aquest es deixi veure a Espanya sense més obstacles. No obstant això, la presència del rei emèrit continua sent una qüestió delicada, especialment en esdeveniments tan significatius com el que organitza el Govern, que podria col·locar Felip VI en una posició incòmoda.
El dilema és clar: acceptarà el rei que el seu pare rebi el reconeixement oficial que el Govern vol atorgar-li, sabent que això podria implicar una normalització pública de la seva figura, o s'enfrontarà a un futur ple de tensions i desacords amb Moncloa? A mesura que s'apropi el cinquantenari de la proclamació, la Casa Reial i el Govern continuaran jugant la seva particular partida, i Joan Carles I, conscient o no, serà una peça clau en aquest tauler d'escacs polític i familiar.