Joan Carles I mai no va veure amb bons ulls aparellar-se amb els Ortiz Rocasolano, però aquests anaven a ser els cognoms que acompanyarien a les seves futures netes, Leonor i Sofía Borbón Ortiz. L'emèrit no volia que el seu fill es casés amb una plebea i menys una divorciada, presentadora d'informatius. Va intentar tirar per terra la seva imatge amb l'ajuda dels mitjans de comunicació, però a diferència d'altres parelles, amb ella no ho va aconseguir perquè Felip va amenaçar de deixar la corona.
Un dels moments en què van aparcar les seves diferències va ser en el funeral d'Erika Ortiz. Un febrer de 2007, la vida de Letizia es va tenyir de negre en perdre una de les seves germanes. La mare de Carla Vigo va aparèixer mort al pis de soltera de la reina, on vivia, després d'haver ingerit una quantitat ingent de barbitúrics. Mai no s'ha volgut parlar d'aquest tema tan delicat. Es desconeixen els veritables motius pels quals Erika va decidir acabar amb la seva vida. Va ser David Rocasolano, el cosí de Letizia, qui va acusar directament a la llavors princesa i a la seva nova família. Segons ell, la dona de Felipe era massa controladora, pressionava massa Erika, i va decidir acabar amb tot.
La demolidora sentència d'Antonio Vigo a Joan Carles en ple funeral d'Erika Ortiz
En aquell funeral, en el qual tota la família reial va empatitzar amb el drama que estava vivint Letizia, va succeir un episodi de màxima tensió. Una topada històrica, Antonio Vigo, pare de Carla Vigo i ex d'Erika Ortiz, contra Juan Carlos. "Tu tens la culpa fill de puta! Vosaltres l'heu matat!".
Encara que han passat 16 anys d'aquell tràgic succés, Carla Vigo mai no oblida la seva mare, sempre la té molt present. A les seves xarxes socials la recorda tots els 7 de febrer, però també en altres ocasions, com en les festes nadalenques. Encara que va morir quan ella tenia tan sols sis anys, recorda alguns moments amb ella. "No se supera i menys de la forma que em va passar a mi. Aprens a viure amb això i es tarda molt", ha dit a Instagram. Ha explicat com va passar les diferents etapes. "Negació, penses que es una broma. Acceptació, és la més dura perquè t'adones que no la veuràs més. Aprendre a viure amb això, és la més fàcil". Però li va costar acceptar la mort de la seva mare perquè mai no se li va voler posar nom a la causa de la mort. "La meva mare no és una xifra".