Joan Carles I, que alguna vegada va gaudir d'un prestigi inigualable com a Rei d'Espanya, mai no hauria imaginat que acabaria en l'exili. Durant els primers anys del seu regnat, la seva imatge era irreprotxable i el seu paper com a monarca era àmpliament respectat. Tanmateix, les controvèrsies que van marcar els últims anys del seu regnat van acabar per entelar la seva reputació, arribant fins i tot a posar en risc l'estabilitat de la corona. Va ser el seu propi fill, l'actual Rei, que va prendre la decisió d'apartar-lo, suposadament amb la influència i el consell de la Reina Letícia, que es diu, buscava una forma de revenja.
L'últim any, l'exmonarca ha manifestat en diverses ocasions la seva profunda preocupació i el seu desig de tornar a Espanya. A mesura que l'edat avança, la seva salut es torna cada vegada més fràgil, la qual cosa intensifica el seu anhel de ser a prop dels seus éssers estimats. Durant aquest temps, ha assistit als funerals de figures importants com Constantino de Grècia i Isabel II o a l'aniversari de la infanta Elena, esdeveniments que semblen recordar-li la imminència del seu propi final. Per a Juan Carlos, morir lluny de la seva pàtria i de la seva família seria un gran deshonor per a la Casa Reial espanyola. Tanmateix, fins ara, no s'ha establert un retorn oficial.
La salut de Joan Carles I ha patit un evident deteriorament en els últims anys. Ha estat sotmès a operacions delicades, com intervencions en el cor i el maluc, i ha tingut més d'una caiguda severa. Malgrat aquests contratemps, l'exrei ha fet un esforç per ocultar la seva vulnerabilitat. Prefereix no mostrar signes de debilitat i evita ser vist en una cadira de rodes, malgrat que aquesta li proporcionaria més comoditat. En lloc d'això, recorre a l'ús d'un bastó i al suport dels seus guardaespatlles per poder mobilitzar-se, encara que amb molta dificultat.
Joan Carles I presenta problemes d'audició
A més dels problemes de mobilitat, Juan Carlos també enfronta dificultats auditives. La pèrdua d'audició és una mica comuna en persones de la seva edat, i encara que se sap des de fa temps que el rei utilitza audiòfons, mai no hi ha hagut una confirmació oficial per part de la Casa Reial. Als seus 85 anys, no és sorprenent que la seva audició hagi disminuït, ja que a prop del 50% de les persones majors de 75 anys experimenten algun grau de presbiacúsia, una condició relacionada amb l'envelliment de l'oïda interna.
No obstant això, segons un article d'El Mundo, la pèrdua d'audició de Joan Carles I no es deu només a la seva edat, sinó també a la seva afició per la caça. Com a amant d'aquest esport, el monarca va estar freqüentment exposat al soroll dels trets, un factor que, segons l'OMS, pot tenir greus conseqüències per a la salut auditiva. Un tret pot generar un soroll de fins a 150 decibels, mentre que el límit segur per evitar danys a les orelles és de 85 decibels. L'exposició constant a aquests nivells de soroll hauria contribuït significativament a la pèrdua auditiva del rei emèrit, que, per haver-se habituat al soroll, no es va adonar del mal fins que va ser irreversible. És per això que se subratlla la importància d'utilitzar protecció auditiva durant la pràctica de la caça.