L'Espanya monàrquica i ultraconstitucional tenen una missió: salvar al soldat Joan Carles al preu que sigui. Per aconseguir-ho, repeteixen un mantra: El Borbó és inviolable, el Borbó és inviolable, el Borbó és inviolable... Una butlla divina que l'eximeix de totes les seves malifetes perquè, és clar, ho feia pel bé dels 'españolitos'. El problema és que ara sabem fil per randa el seu modus operandi i una gran veritat: sempre s'ha mogut per interès propi, alimentant la seva cobdícia. Tant és així que, ves per on, no només va haver d'abdicar i convertir-se en emèrit; també és un fugat/exiliat a casa dels seus benefactors de dictadures àrabs, per passar de puntetes sobre la seva investigació per la Fiscalia del Suprem.
La inviolabilitat és, doncs, el gran cavall de batalla d'aquesta història. Ja no és tracta, però, de si els suposats delictes de Joan Carles són durant o posteriors a la seva renuncia de la Corona, que també. El cas és determinar si tot això del que se li acusa ho va fer "por Ejpaña" o per a ell mateix. Tot apunta a la segona opció, i algunes veus ho estan denunciant. Però si es pensen que els que volen aplicar el pes de llei són republicans o indepes en exclusiva, s'equivoquen: un altre emèrit, en aquest cas jutge del Suprem, José Antonio Martín Pallín, ho expressa amb una pregunta brutal i implacable: "El rey tiene una vida amorosa, casi toda con personas maduras. Pero imaginemos que al rey le hubiera dado por la pederastia, por niños de 15 o 16 años, ¿alguien sería capaz de sostener sin sonrojarse que también goza de inviolabilidad por la pederastia?". Per si algú es vol fer el despistat, fins i tot fa un dibuix: "el Convenio de Viena desde hace muchos años establece cuáles son los límites de los inmunidades de los jefes de Estado, solamente por las funciones propias de su cargo".
Pots veure la intervenció aquí:
Es pot dir més alt, però no amb més contundència. Veurem quan triguen de laminar un magistrat de solera com Martín Pallín.