El dia de la marmota. O la nit, millor dit, que és quan Telecinco ha emès un nou capítol del programa de Bertín Osborne, "Mi casa es la tuya". El convidat, Miguel Ángel Revilla, president de Cantàbria i que surt més a la televisió que molts presentadors. Repteia per tercera vegada amb el Norberto, que això sí no ha aconseguit moure el polític de la seva terra. Revilla utilitza la plataforma televisiva per convertir-la en un sport interminable sobre la bellesa i les virtuts del seu territori, que són evidents. I no hi ha qui el mogui d'allà. El clima entre el dirigent i el presentador, cantant i polèmic tuitaire va ser de germanor no dissimulada, de conxorxa i de sensació de pel·lícula vista milers de vegades. Com si es tractés d'Espartaco o Els deu manaments per setmana santa. Tot en ordre, exceptuant una petita crisi quan Revilla va destapar una anècdota de Joan Carles I, company de paelles de Bertín. "No vayas a criticarle, que tenemos un lío".
"Un lío" no, però Revilla va amagar amb indignar-se davant l'advertiment: "A mí que me cuentas, ¿hay censura aquí o qué?”. Bon i curiós tema de debat, després de la seva defensa de la corona amb el tema de Pilar Rahola, però quedarà per a una altra ocasió. El cas és que el president, després de imitar en Juanito, va revelar el lleig que li va fer el Borbó durant un sopar en el seu honor, organitzat per recomanació del banquer Emilio Botín. Revilla va voler posar a prova a l'emèrit, o ben mirat, prendre-li el pèl amb un dels grans plaers del monarca: El vi. "Tenía el que le gusta a él, que me había enterado". Però el de Polaciones li va voler canviar per un vi de la terra, premiat però vulgar segons explicava, a veure quina era la seva reacció. "Dar gato por liebre", vaja. El va intentar distreure parlant de que per fi tenien un gran vi negre a Cantàbria. Però Joan Carles va ser murri. Va enxampar la jugada al vol, i quan en Miguel Ángel anava a servir la copa, el va frenar: "Que me la metan en el coche los guardaespaldas, y dame de ese". És a dir, de l'ampolla bona. No del de la terra. "Joder", exclamava Revilla.
"A tomar por saco. Ni el detalle de darle un sorbito. No quiso ni probarlo, por si acaso". Imaginem a Revilla amb un pam de nassos: L'havien pillat la broma, sí, però el que li va fer mal va ser el lleig cap als productes de la seva estimada terra. El paladar reial és molt fi, no tasta qualsevol cosa. Ah, sí, í és 'molt llarg'.