Pilar Eyre ha fet el llibre de la seva vida. Yo, el rey escriu el títol en portada: "rei" en minúscula, sense servilisme a qui va ser 40 anys cap de l'Estat. La periodista i escriptora catalana va més enllà del regnat i aprofundeix en els 82 anys de vida. I per fi explica amb pèls i senyals el fet històric que ha marcat més Joan Carles: com va matar el seu germà Alfonso disparant-li un tret al cap. Eyre ho explica com li han explicat a ella totes les seves fonts: va ser un accident. No s'acostuma a donar una dada essencial. Joan Carles no era un nen. Era adult. Quan va disparar tenia 18 anys i el seu germà petit 14.
Pilar Eyre regala als seus lectors un capítol que posa els pèls de punta: "Suben corriendo al cuarto de juegos: "Yo primero que la pistola es mía", "Pero las balas son mías", "Pero la pistola es más importante". En la pared hay una vieja diana de papel. Juanito se instala de espaldas a la mesa de billar. "Yo, yo, yo" con las piernas abiertas apuntando cierra un ojo. El hermano loco, el que no camina sino salta, el que nunca está quieto, da un gran salto al frente a la cara de Juanito riéndose a carcajadas, pero el dedo de Juanito ya ha apretado el gatillo, sale la bala inexorable. Congelado por el miedo, Juanito ve cómo a su hermano se le vidrian los ojos y cae hacia atrás".
La casa era plena. La germana gran dels nois, Pilar, diu en veu alta "Ha sido un disparo". Joan Carles acaba de matar el seu germà petit. Qui estava cridat a ser segon en la línia de successió. "El alarido escalofriante, roto, el chillido de la tiza en la pizarra de Juanito bajando la escalera "Mami, mami". Ha sido un tiro limpio, una bala que ha entrado por la nariz y se ha alojado en el cerebro, en el suelo hay un pequeño charco de sangre. No tiene la cara deformada. Loco de dolor, el padre coge el cuerpecillo de su hijo, atrapa por el cogote a Juanito que tiembla pálido, tan aturdido que ni llora y le obliga a arrodillarse delante del cuerpo de su hermano "Y ahora jura que no lo has hecho a propósito".
Pilar Eyre està esplèndida narrant els fets, com si l'escriptora hagués estat allà, en aquella sala de jocs. Mai ningú es va refer d'allò. La mare de Joan Carles va caure en l'alcoholisme i el jove príncep d'Espanya, major d'edat segons els actuals estàndards, va confessar "Nunca me voy a recuperar de esto". Eyre remata "Por qué lo hizo. No se sabe pero eso dio pie a oscuras teorías puestas en circulación sobretodo por su tío Jaime que aprovechó esa desgravcia familiar para alimentar la sombra de la sospecha sobre la capacidad mental de su sobrino Juan Carlos". I només és un fragment del capítol 8. El llibre és meravellós.