El castellà té diverses dites que defineixen perfectament la història dels Borbons. La més coneguda, "de tal palo, tal astilla". Una variant seria "de padres gatos, hijos michines". I una tercera, més bruta: "de aquellos polvos vinieron estos lodos". Triïn vostès la que vulguin; totes elles serveixen per entendre millor la nissaga monàrquica en un dia "especial" com aquest 5 de gener, en el que el d-emèrit fa 83 anys fugit a Abu Dhabi. La gran cronista catalana de la Casa Reial, Pilar Eyre, una veritable enciclopèdia borbònica vivent, relata com va ser l'arribada al món de Joan Carles a l'exili de Roma. Tota la família va haver de fotre el camp d'Espanya gràcies a la Segona República, i va ser a la capital italiana on es va produir el naixement del futur rei per la gràcia del dictador Franco. La mare, María de las Mercedes, es va posar de part en un cinema, mirant una pel·lícula d'Errol Flynn. L'acompanyava el sogre Alfons XIII. El marit, però, tenia millors coses a fer.

Joan de Borbó i Alfons XIII / arxiu EFE

Joan Carles I fugit a Abu Dhabi / Telecinco

Eyre, que inclou algunes d'aquestes vivències a l'èxit editorial 'Yo, el Rey'​, revela on era Joan de Borbó: amb una amant. Aquesta família és incorregible: "Su marido, a pesar de que sabía que el parto era inminente, se había ido a la finca de los Medici en el Piamonte con una sobrinita del exembajador de Italia en Madrid. ¡Ay, la legendaria pulsión sexual de los Borbones!". Alfons es va haver d'aixecar de la butaca de mala gana, i abans d'acomiadar-la li va dir: "que sea niño esta vez", en referència a la germana Pilar, que mai no podria ser reina per la medieval norma successòria, en el cas de que la monarquia tornés a Espanya. El text és, com sempre, deliciós. "El parto duró toda la mañana y, cuando estaban a punto de recurrir a los fórceps, a la una y treinta minutos del mediodía del 5 de enero de hace ahora 83 años, apareció la cabeza pelona del bebé y las enfermeras empezaron a tirar con desespero." Una criatura lletjota, sí, però que va fer feliç la família: era la gran esperança blanca. Això sí: del pare, ni rastre fins al dia següent. El van avisar per telegrama, mentre ell estava amb "menesteres más agradables". Una versió que contradiu la història explicada pels llepaires periodistes cortesans, que "nos mintieron contándonos que el príncipe de Asturias llegó tan rápido que rompió una ballesta del coche." Boles i fal·làcies, com sempre.

Portada 'Yo, el Rey' de Pilar Eyre / La Esfera de los Libros

Pilar Eyre a Telecinco

Rei Joan Carles infantesa / GTRES

Que el pare no sabia ni mitja del naixement, queda clar amb la broma que li va gastar Alfons: li va fer 'el cambiazo' amb un nadó nascut a l'habitació annexa. Era xinès. "¡Coño!", va exclamar Joan de Borbó, enfurismat. El van haver de calmar immediatament. Millor, però, la reacció de la mare: "Juanito era tan feo que los dos hubiéramos preferido el chino”. Per acabar, un altre detall revelador: abans que el seu propi pare, qui el va visitar a l'hospital? La filla d'un altre dictador sanguinari, Benito Mussolini. Vaja, que acabem amb una altra dita: "de casta le viene al galgo".