Els babaus més incorregibles del regne d'Espanya potser encara confien en el poder de l'atzar. I està molt bé, d'il·lusions també s'alimenta l'ànima i l'esperit. Ara bé, si l'objecte del seu acte de fe té com a protagonistes precisament els màxims representants de la institució monàrquica, si us plau: prou. No cola. No hi ha res casual quan parles dels Borbons. I el que està passant amb Joan Carles i Felip VI és una mostra inequívoca. L'emèrit fugat, tornat i retornat al remitent a Abu Dhabi havia de repetir visiteta a Sanxenxo per tornar a fer de les seves amb els amics regatistes. De fet l'esperaven demà mateix per ser present a la Copa del Rei de Vela. Però o Pedro Campos li envia fotos per Whatsapp o no veurà ni una embarcació solcant l'Atlàntic gallec, perquè el seu fill Felip li ha aturat els peus. No vengas, papá. Amb un xou impúdic com el de fa un parell de setmanes hem tingut prou.
Felip no ha prohibit que l'home torni en alguna ocasió a Espanya, no, però quan ho faci li ha exigit que sigui sense espectacles, rebudes patètiques ni exhibicionismes innecessaris. I això ha trastocat els plans de Joan Carles, perquè s'ha fet enrere. Ha abaixat el cap i ha acceptat les ordres, i punt. Lleialtat, li diuen els cortesans d'un bàndol i de l'altre, que s'han donat la mà i només els hi falta un "que se besen" de casori. Però no s'enganyin, perquè aquesta història amaga una altra realitat més tèrbola, com mana la tradició de la Corona. Si Joan Carles no torna és perquè sap que té una vegada més la Hisenda espanyola a sobre. Una nova investigació que afecta a tot això que va gastar, va ingressar i fins i tot va rebre com a regal o donació (els clàssics mai no moren) durant l'etapa compresa entre 2014 i 2018. Exacte, quan ja no era inviolable ni SuperJuancar.
La tropa joancarlista es va quedar de pasta de moniato en esbombar-se que Felip tornava fer fora Joan Carles del seu país, acusant-lo precisament de permetre que La Moncloa i els seus socis continuïn furgant en els comptes del seu ídol. Mal hijo, mal hijo, segona part. Però suposar que tota l'Agència Tributària està plena de republicans que volen el coll del Borbó és molt agosarat. I el fisco porta un any analitzant els comptes d'El Campechano, precisament a partir de la segona regularització d'impostos (la més grossa, de 4'4 milions d'euros) que va facilitar que els Fiscals del Suprem arxivessin les seves causes i diguessin pelillos a la mar. Ara que ho tenia tot arreglat i, apa, una nova plantofada pública i un obstacle insalvable per dur a terme els seus plans a Pontevedra. Potser quan torni ja no és temporada nàutica, i aleshores les seves visites tenen una altra finalitat lúdica i d'un gust qüestionable: anar de cacera. Ai, les caceres. Quant ha gaudit matant animals, i quants problemes li han provocat. El maluc, l'elefant, Corinna... i ara Hisenda.
'El Mundo' informava fa uns dies de la investigació sobre els regals en forma d'activitat cinegètica que ha anat rebent l'emèrit durant aquell període. Quantitats molt importants i per les quals, evidentment, el monarca no va ingressar ni un cèntim a l'erari públic, com era la seva obligació. Tampoc dels viatges que pagaven els seus amics per tenir-lo al seu costat matant perdius o el primer ésser viu que es trobés davant dels seus nassos. Però hi ha més, tal i com hem llegit a 'El Español'. Un altre vici culinari del Borbó (a banda dels kebabs i del marisc) i del que ha gaudit barra lliure: pernils ibèrics. De fet, els que arribaven a Zarzuela eren màgics, ningú sap qui els pagava... però tots intuïm qui se'ls cruspia. Un misteri que fa que no posi un peu a l'Estat, pel que pugui passar.
Joan Carles és un pata negra... i l'ovella negra d'un país. Sortosament per a ell, a Abu Dhabi de pernils, cap ni un. Així és més fàcil allò de "lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir".