Pilar Eyre no té fre. La periodista i escriptora catalana ha tornat a fer les delícies d'un públic que es frega les mans cada cop que concedeix una entrevista parlant de la Casa Reial. En aquesta última ocasió ha obert les portes de casa seva a En Blau per parlar del paper de Felip VI davant la Corona, però sobretot, per promocionar la seva última i exitosa novel·la: Carmen, la rebelde.
Carmen Ruiz Moragas és la protagonista del seu darrer llibre, l'amant que més anys va estar al costat del rei Alfons XIII, avi de Joan Carles I. Una jove actriu que va tenir una vida de pel·lícula, amb patiment i èxit, però sobretot amb desenfrenament i ganes d'esprémer cada dia al màxim.
El seu descobriment va ser, gairebé, de casualitat. Eyre ens explica que es trobava fent una llista de les amants que havia tingut l'avi de l'emèrit -una llista amb més d'un centenar de dones- quan es va adonar que n'hi havia una que destacava, Carmen: "Mentre que totes les altres estaven amb ell unes hores, uns dies o en alguns casos uns pocs mesos, aquesta noia havia estat amant seva durant vuit anys. Davant d'aquesta constatació, em vaig adonar que havia de ser una joia increïble. I realment quan vaig començar a investigar, vaig veure que realment tenia unes qualitats ocultes".
La seva figura havia estat amagada i tergiversada, sent un element incòmode per la societat de l'època. Se la coneixia com "la otra", i el seu fill Leandro de Borbó parlava d'ella com una senyora de bé, una dona seria... una visió molt "avorrida", segons la periodista, que no la feia massa atractiva. Ara bé, descobrir que era filla il·legítima, que va ser la segona dona en divorciar-se a Espanya i la primera que va denunciar públicament que el seu marit -un famós torero de l'època- la maltractava, que va ser infidel amb altres homes, que va posar de moda no portar cotilla ni talons alts... Una dona amb una vida increïble que potser acaba a la petita pantalla: "M'han proposat fer una sèrie i una obra de teatre sobre ella. I realment, teca en tenen".
"Carmen Moragas era una dona tan moderna que fins i tot va renunciar a ser Reina". Aquesta, segurament, és la millor descripció que es pot fer de la jove amant del Rei. Alfons XIII, casat amb Victòria Eugènia, va enamorar-se profundament de l'actriu. De produir pel·lícules eròtiques junts "amb arguments sense massa imaginació, per això", a desitjar que cada vegada que piquessin a la porta fos ell. El Rei va arribar a l'extrem de conspirar amb el Papa de Roma per poder divorciar-se de la dona, acusant-la d'haver-li ocultat tenir una malaltia genètica. Quan ja ho tenia tot a punt, però, Carmen va rebutjar la proposició. Ella no volia que un home tornés a manar, volia ser lliure.
De la seva relació haurien nascut dos fills, María Teresa i Leandro. El mediàtic Borbó va començar una batalla judicial fins que va demostrar ser hereu d'Alfons XIII, presentant documents que provaven la relació que havia mantingut la seva mare amb el monarca i uns diners que els enviava ell com a manutenció. Eyre en aquest llibre, però, posa sobre la taula la possibilitat que no fos fill seu. I és que Carmen tenia altres relacions simultànies quan va quedar embarassada de Leandro: "Jo no dic ni que sí ni que no, però tampoc té sentit que quan va morir Carmen, Alfons els abandonés, perquè no els va tornar a veure...".
GTRES
Leandro, però, estava convençut de ser un Borbó. Eyre ens explica, de fet, que en les últimes setmanes que va estar ingressat en una residència, es va obsessionar amb què volia que el truquessin de la Zarzuela preocupant-se pel seu estat. Sempre va ser "el ilegítimo", i això a ell mai li va agradar: "Pilar, m'han abandonat tots", lamentava.
Però què hagués dit ara en veure que la seva amiga periodista deixava caure aquesta acusació? "Coño, coño, Pilar, ¿qué has hecho? ¿Cómo me has hecho esta putada?".
Alfons XIII i Joan Carles I, dues vides paral·leles
La vida d'Alfons XIII, com hem dit, va estar plena d'amants. El Borbó no se n'amagava pas, i fins i tot va ser infidel a la dona amb les cosines que convidava a palau per no sentir-se sola. L'episodi en el qual va estar a punt de divorciar-se d'Ena recorda a una reunió del seu nét, Joan Carles I, amb els seus fills que Eyre ens relata: "L'emèrit va reunir els seus tres fills en un restaurant de Madrid i els va confessar que estava molt enamorat de Corinna i volia divorciar-se de la reina Sofia per estar amb ella. El rei Felip hauria embogit, demanant-li que no ho fes. Finalment Joan Carles hauria desistit, però aquesta no ha estat l'única ocasió en la qual s'ha plantejat divorciar-se de la Reina".
Però això no és l'únic que ha 'heretat' Joan Carles I del seu avi. Eyre ho té clar: "Els paral·lelismes a les seves vides són immensos. Hi ha situacions gairebé exactes". Infidels, promiscus, fent infelices les seves dones... Borbons en estat pur.
Carmen, la rebelde es tracta d'una aventura apassionant escrita en primera persona que trasllada a l'agitada ment de l'amant d'Alfons XIII, "la dona de la seva vida". Un retrat d'una societat trencada a punt de viure la Guerra Civil que es refugiava en el teatre, "el lloc de caça" del monarca. Són tots els Borbons iguals?