És la història d'amor més trista de les monarquies europees: el matrimoni entre Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. El 14 de maig celebraran 60 anys de casats, o millor dit, no ho celebraran. Senzillament perquè no s'estimen, no s'enyoren i no se suporten. El seu tracte conjugal ha estat de pura conveniència, un negoci i una obligació. Mai producte de papallones a l'estomac, de aquella sensació tan il·lusionant de l'enamorament. Joan Carles ha estat un faldiller tota la vida, i Sofia una professional de la reialesa. Cert que la grega li ha posat més entusiasme, dedicació i disciplina a la parella, però vaja: que s'ha penedit sempre d'haver-se casat amb el Borbó. Un home que li deia a les amants "ni siquiera sabía si me tenía que casar con Irene o Sofia".
La tria de Juanito va ser l'última bala de la recambra: l'escopeta amorosa de Sofia va fallar els trets anteriors. El primer, el gran amor de la seva vida, com explica de forma magistral Pilar Eyre a 'Lecturas': el duc de Kent, Edward. El cosí d'Elisabet II va acabar als braços de Katharine Worsley, amb la que es va casar el 1961 a la catedral de York. Una patacada que la mare de la grega, l'ambiciosa Federica, va intentar solucionar acostant-lo al príncep Harald de Noruega, actual rei. De fet la senyora va aconseguir que els asseguessin junts al temple, i la premsa d'aquella època esperava l'anunci del futur enllaç dels joves. Això no va passar mai, però.
No, perquè va entrar en joc una tercera persona que frustraria els plans de Sofia i Federica: l'actual esposa d'en Harald, la reina Sonia. Una plebea amb la que el noruec festejava des de feia temps, però que en no tenir sang blava a les venes les Cases Reials no consideraven una amenaça. Però ho era. Tant és així que va evitar l'acostament entre el seu nòvio i la jove princesa grega d'una forma vehement, visceral, embogida: i ja que parlem d'amenaces, amb la més gran de totes, la del suïcidi. "Se presentó la víspera en el hotel Claridge's contando a gritos que, si Harald se casaba con Sofia, se suicidaría allí mismo". Allò va dinamitar el pla i la festa, provocant també l'activació de la tercera opció, la pitjor de totes: Joan Carles de Borbó.
Eyre relata que, quan el pare Joan de Borbó va veure Sofia sola al casament sense Harald, va empènyer el seu fill Joan Carles perquè assegués al seu costat. Allò va ser definitiu, tant que un any després es casarien a Atenes. Un despropòsit de boda, amb aldarulls al carrer, caos organitzatiu, lesions que van impedir la consumació del matrimoni i menyspreus entre famílies. Federica no suportava la seva nova família política: ni el gendre "tú no eres nadie", ni la seva consogra, María de las Mercedes. La mare de Joan Carles "tenía problemas de alcoholismo", i va dir d'ella que anava "tan gorda y mal vestida, y siempre en las viñas del señor". Son només alguns del draps bruts d'un casament que Franco i els seus sequaços (també els monàrquics) ens van intentar fer creure que era idíl·lic, un conte de fades.
Més aviat, de terror. I llarg, molt llarg. 60 anys, un horror. Normal que ningú vulgui saber res de l'altre.