El grumet del Bribón ja és "a casa". A casa del seu amic Pedro Campos, l'intimíssim que acull Joan Carles durant la seva escapada de plaer a Galícia després de 2 anys fugit a Abu Dhabi. El Borbó va ser rebut a peu de pista per Campos, per la seva dona brasilera Cristina Franze i per la filla Elena, un seguici que es va desplaçar tot seguit fins al xalet de l'empresari, que ha habilitat una planta per a ús exclusiu de l'emèrit durant el cap de setmana. El trasllat va oferir-nos un espectacle patètic: desenes de joancarlistes aclamant-lo com a una estrella del rock fins al domicili, quan no és més que un excap d'Estat tacat per la corrupció i el descrèdit. Marca Espanya.
Un cop a casa del col·lega Pedro, Joan Carles es va posar còmode i es va preparar per fotre's el primer tiberi de la seva excursioneta. Sempre li ha agradat atipar-se degustant els millors productes i els vins més exclusius del seu regne: una paella amb Arévalo i Bertín, uns 'huevos rotos' a Casa Lucio... o un festival gastronòmic cada cop que trepitja Galícia i Sanxenxo, com és el cas. Ara bé, malgrat que la seva tropa (ni ell mateix) vulguin reconèixer la realitat, res és igual des que va deixar enrere Espanya per amagar-se de la justícia. Ell és més gran, té més problemes de mobilitat i fins i tot està molt més prim, esquàlid. Ja no està per grans excessos amb l'àcid úric.
Què vol dir això? Que s'ha quedat sense fotre's una bona mariscada, especialitat de la terra. Ni escamarlans, ni percebes, ni navalles ni centollo, ni cloïsses... Pedro Campos no el va obsequiar amb aquests menjars, perquè com ha explicat a 'La Razón' "llegaba cansado, muy cansado". Entendridor. El sopar va ser "muy normal, muy casero. Producto gallego, por supuesto". Vaja, que no el van portar a un kebab, malgrat que sigui un dels seus vicis. En Pedro no ha explicat res més de l'avituallament, però podem elucubrar amb el menú.
A veure, dir "producto gallego" és una expressió tan ampla que no te l'acabes. Però amb allò de "comida casera" podem ajustar una mica la composició del sopar: una bona empanada, potser zorza (carn adobada), lacón con grelos, pebrots de Padró (dels que no piquen, no sigui que tinguessin una desgràcia), churrasco o un filet de vedella gallega i de postres, una tarta de Santiago. Pel que fa a la beguda, no tenim cap dubte: molt d'Albariño, potser un tast de Ribeiro, orujos i gens d'aigua, que no és bo barrejar líquids. Així doncs, haurà anat al llit amb la panxa ben plena, a clapar com a un rei. Vidorra. Això sí, l'endemà la cosa li ha passat factura, perquè gairebé no podia ni caminar al Reial Club Nàutic de la localitat de Pontevedra.
Joan Carles ja no està per mariscades. En tots els sentits.