Joan Carles I va viure en la seva joventut una intensa història d'amor amb Olghina de Robilant, una dona per la qual sentia una gran passió. Tanmateix, aquesta relació no va arribar a consolidar-se a causa de la ferma oposició del seu pare, senyor Joan de Borbó. Aquest últim tenia una visió molt clara del paper que havia d'exercir el seu fill com a futur rei d'Espanya: els sentiments personals havien de quedar en segon pla davant les necessitats polítiques i diplomàtiques de la monarquia. Per a Joan de Borbó, el matrimoni de Joan Carles havia de ser una eina estratègica i, per tant, havia d'unir-se amb una dona de sang real, no amb algú anés del cercle nobiliari. Una aliança amb una dona d'origen plebeu no aportaria els beneficis diplomàtics ni el prestigi que la Casa Reial necessitava en aquell moment històric.
Seguint aquesta lògica, Joan Carles va acabar casant-se amb la princesa Sofia de Grècia, un matrimoni que, si bé va ser respectat públicament, sempre va estar envoltat de la percepció d'haver estat una decisió motivada més per interessos d'Estat que per sentiments autèntics. L'enllaç va servir per estrènyer llaços entre cases reials europees i reforçar la legitimitat de la monarquia espanyola.
Dècades després, quan el seu fill Felip va anunciar el seu compromís amb Letícia Ortiz, una periodista sense vincles aristocràtics, la reacció dins de l'entorn de la Casa Reial va ser de sorpresa i preocupació. Joan Carles, ja en aquell moment rei emèrit, no va ocultar el seu descontentament. Per a molts, aquesta desaprovació tenia arrels personals: veien en l'elecció de Felip un reflex de la història que el seu propi pare no li va permetre viure. Curiosament, tant Olghina com Letícia provenien del món de la comunicació, la qual cosa va poder haver reviscut en Joan Carles antics sentiments, temors i comparacions.
Joan Carles tenia molta por perquè es començava a parlar dels gustos del seu fill
Felip VI, per la seva part, sempre va ser considerat un home atractiu i discret, qualitats que el van convertir en una figura admirada, encara que també ho feien vulnerable davant de persones que podien tenir interessos ocults. La seva timidesa dificultava que distingís entre l'afecte genuí i l'interès oportunista. Segons alguns periodistes, entre ells Maica Vasco, Letícia hauria estat més motivada per ambicions personals que per amor veritable cap al príncep.
Al llarg de la seva joventut, Felip també va enfrontar rumors sobre la seva orientació sexual. Isidre Cunill afirma que, a causa del seu caràcter reservat i la seva falta de relacions significatives en els seus primers anys, es van generar especulacions, sobretot durant la seva etapa als Estats Units. Segons algunes versions, la Casa Reial va prendre mesures per desviar l'atenció i aparellar-lo amb dones que complissin els estàndards d'una consort ideal. Un d'aquests intents va ser la seva relació amb la model noruega Eva Sannum, que finalment no va prosperar. Es diu que Eva, farta de la pressió mediàtica, va decidir allunyar-se, i que fins i tot Joan Carles va poder haver intervingut econòmicament per facilitar la seva sortida, en un intent per protegir la imatge pública de l'hereu.
