Les primeres setmanes d'aquest 2024 vam saber que el divorci d'Iñaki Urdangarin i la infanta Cristina s'havia tancat definitivament. Havien passat dos anys des que van sortir a la llum les fotos de l'exesportista passejant amb Ainhoa Armentia, després de la qual cosa Urdangarin i Cristina van anunciar la seva separació.
Un divorci que no ha estat exempt de polèmiques. Problemes que han tingut que veure, sobretot, amb el que Iñaki demanava a la infanta per guardar silenci sobre els secrets que coneix de Joan Carles I, alguns amics seus poderosos i altres membres de la família reial. Una sèrie d'inconvenients que no haurien existit si l'emèrit hagués aconseguit la seva comesa quan van contreure matrimoni el 4 d'octubre de 1997. I és que l'exmonarca va intentar boicotejar la relació perquè no seguís endavant.
Joan Carles I va intentar evitar la relació des del principi
El descontentament de Joan Carles I cap a Iñaki Urdangarin es remunta als inicis de la seva relació amb la infanta Cristina. El monarca mai no va veure amb bons ulls l'exesportista olímpic. El que més el preocupava era la reputació de 'DonJuan' que precedia a Urdangarin, una cosa que no encaixava amb les seves expectatives per a l'espòs de la seva filla. Sabia bé que Iñaki se li assemblava massa i no volia el mateix per a la infanta. En aquest sentit, es coneix que Iñaki va mantenir la seva relació amb Carmen Camí mentre li tirava la canya a la infanta Cristina. I no va trencar la seva història amb Carme fins que no es va assegurar a Cristina. A més, Joan Carles temia que la seva falta de sofisticació i els seus orígens de classe mitjana poguessin convertir-se en un problema per a la família una vegada que Urdangarin s'hi unís oficialment.
La incompatibilitat entre els estils de vida d'Urdangarin i la família reial es va fer evident ràpidament. Es va posar en marxa una campanya contra Iñaki. , Joan Carles va tramar un pla per soscavar el seu compromís. Inspirat per la seva reeixida intervenció en el festeig del príncep Felip amb Eva Sannum, en el qual sí que va aconseguir allunyar la model gràcies a una campanya de desprestigi, el rei va buscar l'ajuda de periodistes de confiança per crear una atmosfera hostil cap a la unió de la seva filla amb Urdangarin. Per exemple, es van publicar fotos ridícules de l'exesportista durant el seu temps al Barcelona, acompanyat d'escortes amb roba esportiva.
Així ho va confirmar la periodista Consol Font, que va explicar en una intervenció a LaSexta que el seu cap llavors, Pepe Oneto, va reconèixer que Joan Carles I li havia contactat per perjudicar la imatge d'Iñaki. "Era una maniobra que ja havia funcionat amb Eva Sannum i el príncep Felip". Tanmateix, aquests esforços es van veure frustrats per la indiscreció de la infanta Pilar de Borbón, que va confirmar el compromís abans que es pogués completar la campanya de desprestigi.
Al final Joan Carles I va cedir, però el temps li va acabar donant la raó
Joan Carles I, veient que no aconseguia la seva comesa, no va tenir cap altra opció que acceptar la situació. I no només això. També va accedir a les peticions de Cristina, que va sol·licitar al seu pare que col·loqués Iñaki en un lloc de treball ben remunerat i amb certa influència, malgrat que les seves intencions es limitaven a situar-lo en un lloc intermedi de pa sucat amb oli.
Una cosa del que Joan Carles es va penedir anys després, quan va esclatar el cas Nóos. De fet, va aprofitar aquell episodi per interferir de nou en la relació. "L'obsessió del rei Joan Carles i del llavors príncep Felip era separar-los com fora, perquè veien que com a cooperadora necessària anava a caure sobre ella el pes de la justícia i això faria malbé a la institució", va assenyalar Font. Però ja era massa tard. Encara que al final es divorciessin, la situació ja se li havia girat en contra.
El suport inicial de Joan Carles a les ambicions empresarials d'Urdangarin va acabar sent una càrrega per a la família reial, exacerbant les tensions dins de la institució. L'ambició desmesurada de la parella i la indulgència del rei només van servir per soscavar l'estabilitat de la monarquia espanyola, culminant en l'abdicació de Joan Carles i la persistent desconfiança cap a la institució que ell representava. El temps li va acabar donant la raó quant a les seves intencions inicials d'evitar que la relació seguís endavant.