Si alguna cosa es recordarà del rei emèrit Joan Carles I quan deixi aquest món serà la seva passió irrefrenable per les dones. I encara que la premsa i l'opinió pública es mantenien en un silenci gairebé reverencial, era (i és) tema àmpliament conegut en els cercles més propers al poder i també per l'opinió pública.
La seva relació amb Bárbara Rey, una de les dones més cobejades de l'Espanya dels 70, és un dels capítols més destacats de la seva història personal. La relació entre Joan Carles I i Bárbara Rey sempre va ser un secret a veus. En la seva època, l'actriu era un veritable símbol de sensualitat i glamur al món de l'espectacle espanyol.
Adolfo Suárez, col·laborador actiu en la relació entre Joan Carles I i Bárbara Rey
Tanmateix, el que pocs saben és que el primer president de la democràcia, Adolfo Suárez, va jugar un paper crucial en la creació d'aquest romanç que marcaria un abans i un després en la vida del rei. Segons va revelar la periodista Pilar Eyre, va ser Suárez qui va presentar l'actriu al monarca, sense preveure las conseqüències que aquesta trobada desencadenaria anys després.
La primera trobada va ser aparentment innocent. En una reunió social, Suárez va presentar Bárbara Rey amb unes paraules que semblaven simplement cortesia: "Us presento a una amiga, Bárbara Rey, és de Totana i té molt estil". Tanmateix, aquestes paraules van ser el principi d'una relació clandestina que es va mantenir oculta durant gairebé dues dècades. Durant aquest temps, l'actriu i el rei van mantenir una sèrie de trobades secretes en diferents llocs de Madrid, lluny de la mirada pública.
Trobades a tot luxe
Entre els escenaris més utilitzats per a aquestes trobades es trobava un pis a Majadahonda, al qual anaven dins de la més estricta discreció. Segons relats propers, Bárbara Rey organitzava aquests moments amb una precisió que parlava de la intensitat de la seva relació: Vega Sicília, pernil ibèric, Cohibas... petits detalls que no feien sinó ressaltar el nivell d'intimitat que existia entre ells. La relació es mantenia en secret, i Adolfo Suárez, lluny de ser un simple testimoni, s'encarregava d'ajudar en l'organització d'aquestes trobades, vetllant per la seva confidencialitat.
El que semblava una aventura plena de passió va començar a enfonsar-se el 1994, quan Bárbara Rey, cansada de compartir el rei amb altres dones, li va plantejar l'exigència de convertir-se en la seva única companya. Tanmateix, Joan Carles I, fidel a la seva naturalesa, no estava disposat a deixar de banda el seu estil de vida. Aquesta postura va portar a la ruptura definitiva entre ambdós.