La ronda d'entrevistes de Jaime Peñafiel amb motiu de la publicació del seu nou llibre sobre Joan Carles I, "Los reyes también lloran", està donant molt de sí. Com a bon fan aferrissat del Borbó, el veterà periodista fa veritables cabrioles per blanquejar la deteriorada imatge del monarca fugit, mentre dirigeix els seus punyals contra l'hereu i Rei, Felip VI, així com contra Letícia, a la que detesta profundament. Al llarg del cap de setmana ens ha anat deixant mostres d'aquesta actitud servil i numantina: l'expia dels seus pecats i presumptes delictes amb un "y tú más" de manual, mentre que fa servir la condescendència en temes de faldilles, una de les debilitats del resident a Abu Dhabi. L'admiració és total, per molt que en ocasions no hagi tingut més remei que acceptar l'evidència i censurar els seus escàndols majúsculs. Després se li passa, i com a bon amic, li perdona tot. No són només amics: de fet, van fer negocis junts. Un de molt curiós... i car.
Ha estat al diari basc El Correo on Peñafiel ha deixat anar un detall desconegut de la seva relació amb l'emèrit. "Le compraba todo", assegura. Però no només metafòricament, no. El de Granada va arribar a treure la cartera de la butxaca per abonar 2.000€ a Joan Carles per un gos. Un golden retriever, concretament, que es va convertir durant anys en un membre més de la seva família. Una morterada, sí. Fent una cerca sobre el mercat de compravenda d'aquesta raça tan bonica i estimable, els trobem des de 600 a 1000€. Però és clar, tractant-se del Borbó, tot és de luxe. El preu, sobretot. Ara bé, segons l'escriptor, cada euro estava ben invertit: "era un perro casi humano. Solo le faltaba hablar". No estaria malament que parlés del seu primer amo, no.
Pensar en Joan Carles com a criador caní és, si més no, sorprenent. Durant 25 anys, però, es va dedicar a la cria i als concursos d'aquests animals. De fet, segons recullen a Vanitatis "otros criadores se quejaban porque decían que siempre ganaban los perros de Zarzuela". De les cadellades en va regalar uns quants: a Jaime de Marichalar, a José Luis de Villalonga o a Inocencio Arias. Peñafiel no va tenir tanta sort: a ell li va cobrar religiosament. Imaginar-se el Borbó comptant els feixos de bitllets, però, no estranya gens ni mica.
Els negocis de Joan Carles són inescrutables... i inesgotables. Li treu suc a tot.