Joan Carles de Borbó s'està quedant sol. Fastigosament ric, sí, però sense ningú amb qui compartir la seva fortuna. L'escàndol i terratrèmol derivat de la seva relació adultera amb Corinna és massa impúdic, fins i tot per a il·lustres membres del seu entorn i la seva guàrdia pretoriana. A Zarzuela viuen dies de "vergüenza y terror" per les revelacions sobre l'Emèrit, un pare i espòs del que desconfien Felip, Rei i primogènit, i la seva esposa Sofía, "sufridora y engañada esposa que solo ha encontrado humillaciones públicas del hombre del que sigue enamorada." Ho diu algú que coneix bé la Casa Reial i defensor a ultrança del Borbó senior, el cronista reial Jaime Peñafiel. Fins i tot un juancarlista de pro com ell, acaba abdicant i el sentencia: "No hay quien le defienda".
En Jaime escriu a El Mundo un epitafi moral de la figura de Juanito, un amic a qui "siempre he defendido de una forma más visceral que intelectual". Però s'ha acabat el bròquil: la pluja de milions a l'amant alemanya traspassa límits que ni l'amistat pot salvar. El veterà periodista està escandalitzat, a la seva manera, és clar. Parla de traïcions com l'origen de tot plegat: "Juan Carlos traicionado por la mujer a quien colmó de amor adúltero y riqueza, con un regalo reconocido de 65 millones de euros." El Borbó s'ha ficat en un pantà del que difícilment podrà escapolir-se, sobretot perquè es queda sense suports. Ni a Palau, "en Zarzuela no se siente todo lo querido que desearía", ni a l'entorn familiar ("su primo y testaferro Álvaro de Orleans") ni a les redaccions de diaris: "Triste final de quien fue tan grande"
Els budells de Peñafiel no poden mantenir la seva fe en el juancarlisme. Toca utilitzar el cervell, que en té i força lúcid, i no amagar la fosca realitat del regnat del seu ídol caigut. I no només físicament.