La gran bogeria 2 així és com va anomenar Joan Dausà el seu segon repte professional: omplir el Palacio Vistalegre de Madrid. Després d'omplir i petar-ho al Palau Sant Jordi, on també ho considerava una bogeria, Joan Dausà ho tornava a fer aquest cop des de la capital madrilenya. Sens dubte, un somni fet realitat. El cantant català anunciava la data amb molta antelació perquè els madrilenys tinguessin temps d'aprendre's totes les cançons i els catalans poguessin agafar els AVE amb antelació. Però, el que no s'imaginava és que el dia 26 d'octubre passaria a la història i no només per trepitjar a l'escenari espanyol, sinó que coincidiria amb l'alegria col·lectiva dels catalans.
Joan Dausà no s'imaginava que, d'entre tots els caps de setmana possibles, Javier Tebas, el president de La Liga, col·locaria el partit més important pels catalans i madridistes just el dissabte del seu concert. A la mateixa hora i a uns pocs kilòmetres de distància. El Clàssic va tenir lloc just quan Dausà arrencava el concert i, per a sorpresa d'alguns, tothom en va sortir guanyant. Al principi, es va ficar les mans al cap en assabentar-se de la notícia futbolística, però estem segurs que ara ho agraeix. El camí no ha estat fàcil i semblava que cada vegada li anaven sortint més pedres pel camí, com quan va confessar que estava afònic tan sols cinc dies abans del concert, demanant remeis casolans per millorar la veu i veure una mica la llum del túnel de tots els mals de cap que estava rebent.
Finalment, però, la nit del dissabte va sortir tot rodó. Joan Dausà va cantar davant de 10.000 persones tots els seus temes, incloent-hi sorpreses com una versió inèdita de la mítica cançó Aquí No Hay Playa també ha emocionat i va fer aixecar a tothom de la cadira amb altres hits com Que vingui algú o La gran eufòria. Tot va anar sobre rodes, no només la seva veu, sinó que l'artista va poder fer tota l'actuació tal com la tenia planejada i com a bon català i culer, va protagonitzar el moment de la nit. Va trucar a Joan Maria Pou, periodista esportiu que narra els partits del Barça, per preguntar-li pel resultat fina,l el gran Clàssic. Potser alguns assistents estaven pendents el partit, però la gran majoria es van quedar de pedra quan el periodista va anunciar el "Real Madrid 0, Barça 4 gols" "Per aquí ja estem cantant ole le le o la la " deia en acabar la trucada.
El Barça va guanyar i Joan Dausà va complir un somni de la forma més rodona possible. Una gran eufòria que va acabar amb el millor dels finals cantant l'emocionant Jo Mai Mai. Està clar que tots tenien les llàgrimes als ulls, però qui de debò no podia parar d'eixugar-se les llàgrimes era el cantant. Just en acabar el concert les càmeres el van fotografiar plorant d'alegria al backstage. La imatge val més que mil paraules i el cantant ho resumeix tot en aquesta frase: "Encara paint tot el que va passar ahir. Us estimo" Una nit rodona que va acabar per la porta gran, i amb llàgrimes, emoció i alegria.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!