L'esperpent de l'emèrit traspassa totes les línies imaginables. Totes. Les fronteres físiques, les de la decència institucional i fins i tot les del tractament informatiu: les peripècies de Joan Carles s'escampen pels programes de safareig, convertit en un personatge central. De fet sembla un col·laborador més, tot i que en comptes d'ocupar una cadira al plató volta pel món jugant al gat i la rata sense complexos. Un exemple molt clar és Sálvame: les trames borbòniques ocupen el 75% del temps de xou. I segons el líder del programa, el català Jorge Javier Vázquez, la raó és clara: JC s'ha guanyat passar a ser una figura folklòrica gràcies a la seva fugida 'misteriosa'. Podria ser el Dioni, tot i que el badaloní apunta en una altra direcció.
Vázquez mira cap a 'Cantora', la finca d'Isabel Pantoja. Una reina del colorín que ha quedat a l'ombra de l'antic habitant de la Zarzuela i patriarca de la nissaga monàrquica, del que es desconeix oficialment la seva localització: "está cebando su próxima intervención pública. Es nuestra nueva Pantoja. El rey, sí, pero de las coplillas de las divisas" Una corona vergonyant, tenint en compte el passat de la tonadillera, que va haver de pagar la seva particular relació amb els diners (públics i privats) amb una estada a la garjola. La imatge, demolidora. I la semblança, preocupant. Ara bé, el 'Campechano' ha estat més murri, posant milers de quilòmetres pel mig abans de que es coneguin més detalls de la investigació.
De "figura intocable de la Transició" a fugitiu i carn del safareig més destraler. Joan Carles diu que tornarà quan el reclamin, però ves a saber si ho fa per convertir-se en una mena de Belén Esteban. Temps al temps.