Els reis de Dinamarca, Frederic X i Mary, continuen la seva visita oficial de vuit dies a Groenlàndia. Una expedició on participen els seus fills petits, els bessons Vicent i Josefina, de 13 anys. Els adolescents són una atracció llaminera per als mitjans de comunicació, i una cortina de fum força útil per evitar tornar a parlar de l'elefant a l'habitació: la crisi matrimonial originada a partir de les famoses fotos de l'escapada del príncep amb Genoveva Casanova a Madrid. La mateixa que ha provocat més d'una sufocació en rebre, a la localitat d'Attu, un present amb forma de banyes. En realitat eren els ullals d'una pobra calavera de morsa caçada per la població nativa, però l'efecte visual era el mateix. I el ridícul, també. D'això va la cosa.
Els petits de la casa han participat en curses populars, han entrenat en camps de futbol, conduït boogies 4x4 en escenaris off-road, contemplat glaceres i fins i tot han acaronat cadells de gossets. També han visitat un famós museu a la localitat de Sisimuit, on recullen les restes arqueològiques de la vida en aquest paratge tan singular del globus terraqüi. Precisament ha estat aquesta aturada la que ha provocat una situació molt dolorosa per a la més petita, la Josefina. Alguns dels objectes exhibits li han provocat repulsió i fàstic. I com que la criatura és jove i encara no ha après l'art de l'engany dels seus progenitors, no ha sabut dissimular el drama interior que estava experimentant.
La caça d'animals ha estat l'única forma de subsistència en aquest paratge durant segles, a banda de la pesca, és clar. Fins a la introducció dels xais, com va passar a Islàndia, les caceres de morses, rens i altres animals han estat el pa nostre de cada dia. El museu dedica part de l'exhibició a les arts cinegètiques locals, amb puntes de fletxa, llances i tota mena d'armes manufacturades rudimentàriament per a cobrar-se les preses; també als mateixos animals sacrificats. Una parella de rens dissecats han provocat ganyotes molt contundents a la Josefina Sofia, molt tocada en posar-se en la pell dels exemplars executats. Ella, que sempre (o gairebé sempre) somriu, ha deixat tothom de pasta de moniato amb un gest de decepció absoluta.
La comparació amb el seu germà bessó Vicent, 26 minuts més gran que ella i amb una sensibilitat molt més laxa pel tema animal, és brutal: un mira divertit i encuriosit, l'altra transmet que vol fotre el camp d'aquell lloc malvat com més aviat millor. Té l'estómac regirat, i molt mala cara. Quin tràngol, això de descobrir el que fan els adults, ni que sigui per sobreviure-hi. Pitjor seria ser un brètol espanyol (i d'altres nacionalitats) que tortura i mata braus per diversió. Esperem que la Josefina mantingui aquests ideals, certament.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!