En el rerefons de la vida de la família reial espanyola, han sorgit detalls que revelen aspectes menys coneguts de la seva quotidianitat. Recentment, s'ha informat que Joan Carles I, durant el seu regnat, solia lliurar feixos de bitllets a Letícia perquè pogués gaudir de sortides de compres amb la seva família per Madrid. Aquest gest, que podria semblar trivial, dona llum sobre la dinàmica financera i personal que hi havia a la Casa Reial en aquells temps.
La història de la família reial espanyola ha estat marcada per moments d'esplendor i controvèrsia, i un dels episodis més intrigants involucra a Joan Carles I i la seva relació amb Letícia. Encara que primer cal tornar a entrar en context del que significa la fortuna de l'emèrit, uns diners que es presumeixen opacs i d'origen incert. Amb moviments i participacions en illes que són considerades paradisos fiscals que van acabar per alertar les autoritats antiblanquejos.
El New York Times estima que la seva fortuna ascendeix a més de 2000 milions d'euros. Una herència a què el rei Felip VI "va renunciar" públicament després que van sortir a la llum diferents informacions sobre les gestes del monarca exiliat. Tanmateix, no pot esborrar que en el passat fins a la seva dona va gaudir del flux de diners sense precedents del seu pare.
Letícia no pot negar que Joan Carles I va finançar els seus capricis
Joan Carles I, aparentment, va idear una metodologia per ingressar més de 5 milions d'euros per viatge a Zarzuela sense despertar sospites. Es tractava d'utilitzar la base aèria de Torrejón de Ardoz atesa una operació de "protecció diplomàtica", on tenia privacitat per moure els diners sense haver de declarar-ho a Hisenda. Així mateix va aconseguir una màquina per comptar els bitllets i no només eren els seus fills i la seva dona els que tenien accés, sinó també la seva nora.
La mare de la princesa Elionor prenia grans quantitats d'efectiu, amb la qual cosa se n'anava al famós carrer Serrano a comprar a les boutiques de més renom. Mentre que el matrimoni real va intentar modernitzar la imatge de la monarquia a la sortida de l'anterior monarca, el fet que es beneficiessin d'aquest tipus de pràctiques en el passat pot generar una barreja d'opinions entre els ciutadans.
A més, aquest tipus d'informacions revelen la complexitat de les finances dins de la Casa Reial. L'acumulació de diners al palau i el seu ús per a despeses personals planteja dubtes sobre la gestió dels recursos i la responsabilitat que comporta ser part d'una institució tan emblemàtica. En un moment en què la monarquia enfronta desafiaments en termes de rellevància i acceptació pública, aquests detalls poden influir en la percepció que la societat té sobre els seus membres.
D'altres critiquen l'aparent desconnexió de la família reial amb les realitats econòmiques que enfronten molts ciutadans espanyols. Les revelacions sobre l'ús de diners en efectiu per comprar banalitats revifen el debat sobre l'opacitat financera de la monarquia i la seva rellevància en l'actualitat. Unit a això, està el suposat rebuig de Felip VI i Letícia davant de les malifetes de Joan Carles I, quan ells eren els principals afavorits.