El matrimoni entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin va arribar oficialment a la seva fi el gener passat, tancant un capítol marcat per la controvèrsia i els escàndols. Per a Urdangarin, aquest desenllaç no va ser una sorpresa, ja que feia dos anys que esperava que es concretés el divorci. La seva relació extramatrimonial amb Ainhoa Armentia es va fer pública quan van ser fotografiats junts, deixant en evidència que mantenia una vida sentimental paral·lela mentre encara estava casat amb la infanta. Tanmateix, aquest no va ser el primer episodi d'infidelitat en la seva història amb Cristina.
Des dels inicis de la seva relació, la confiança ja estava en dubte. Aleshores, Iñaki mantenia un festeig amb Carmen Camí i no va posar fi a aquesta relació fins que va assegurar el seu vincle amb la filla del rei Joan Carles I. En altres paraules, hi va haver un període en què va mantenir ambdues relacions de forma simultània, la qual cosa ja indicava una falta de lleialtat. Però el matrimoni no va canviar aquest comportament. Segons l'experta en la família reial|real Maica Vasco, persones properes a la infanta la van alertar sobre la naturalesa d'Iñaki, advertint-li que la seva relació no es basaria en l'exclusivitat. Amb el temps, aquestes advertències es van confirmar.
Un dels moments més difícils per a Cristina va ser la revelació de missatges comprometedors durant la investigació del cas Nóos. En ells, Iñaki es dirigia amb to romàntic i passional a una amant, amb frases com: "Hola, tros de dona" o "Firma el duc empalmat". Malgrat aquestes proves contundents de la seva infidelitat, la infanta va romandre al seu costat, profundament enamorada i decidida a protegir el seu matrimoni.
En un intent per allunyar-se de les mirades indiscretes i trobar estabilitat, la parella va decidir mudar-se a Washington. Amb aquesta decisió, esperaven oferir un entorn més tranquil per als seus fills, que havien estat objecte d'insults i comentaris feridors tant a l'escola com al carrer. No obstant això, la distància no va aconseguir salvar el seu matrimoni. La crisi es va intensificar i les discussions es van fer més freqüents, debilitant encara més la seva convivència.
Washington, l'infern dels Urdangarin, el final de la relació
L'ambient a la casa es va tornar insuportable. Malgrat que el personal domèstic estava obligat a mantenir discreció mitjançant acords de confidencialitat, diverses fonts properes van assegurar que les discussions eren constants i que fins i tot els veïns es queixaven del soroll i les tensions. La família de la infanta va insistir que s'havia de separar, especialment quan els problemes legals d'Iñaki per corrupció es van fer insostenibles. El rei Joan Carles I va ser una de les veus més fermes en exigir-li que posés fi al matrimoni, però Cristina va resistir, decidida a mantenir-se al costat del seu espòs.
Tanmateix, la seva lleialtat no va anar corresposta. Mentre ella defensava la seva relació davant de les crítiques i la pressió mediàtica, Iñaki optava pel silenci, deixant que Cristina enfrontés sola el judici públic i les conseqüències de la seva relació.
Juan, Miguel, Pablo i Irene van patir les conseqüències d'aquella mala relació dels seus pares. La infanta Cristina requeia el seu malestar en ells. A la mínima els reprenia, aquella casa es va convertir en un veritable infern.
