Durant la seva adolescència, Juan Urdangarin va passar moments molt difícils que van marcar profundament el seu caràcter. Aquest període complex va deixar empremtes en la seva manera de ser, convertint-lo en una persona reservada i amb dificultats per relacionar-se socialment. Dels fills de la infanta Cristina, Juan sempre ha estat el més discret i el que més ha lluitat amb la seva timidesa. A causa d'aquestes dificultats, va necessitar l'ajuda d'un psicòleg per aprendre a espavilar-se millor en les seves relacions personals.
Quan va esclatar l'escàndol del cas Nóos, Juan era el germà gran i, per tant, el que més entenia la gravetat de la situació. Conscient de tot el que passava al seu voltant, va assumir un rol gairebé paternal amb els seus tres germans petits. El seu pare, Iñaki Urdangarin, va acabar a la presó, i els petits no arribaven a comprendre del tot el que passava. Enmig d'aquest caos, Juan va haver de madurar precipitadament i convertir-se en un pilar per a la seva família.
La família, en el seu intent per allunyar-se de l'ull públic i de l'escàndol, es va mudar diverses vegades: primer des de Barcelona a Washington, i posteriorment a Ginebra. Cada vegada que Juan començava a establir llaços d'amistat, es veia obligat a tallar aquests vincles pels constants canvis de país. Finalment, en assolir la majoria d'edat, es va traslladar al Regne Unit per continuar els seus estudis, on ha mantingut una vida allunyada dels mitjans de comunicació.
La pressió externa també va ser intensa. Juan va ser testimoni de com, en ple carrer, la gent insultava els seus pares, anomenant-los "lladres" i criticant durament a la monarquia, que aleshores travessava una crisi de credibilitat. Aquesta hostilitat social i l'assetjament escolar que va patir el van portar novament a rebre ajuda psicològica.
Malgrat tot el viscut, Juan sempre s'ha mantingut lleial el seu pare. Sent un profund afecte per la seva mare, però considera que Iñaki ha estat qui més ha pagat les conseqüències del cas Nóos, fins i tot quan altres d'implicats van aconseguir evadir la justícia. El jove retreu que el seu pare va ser l'únic que va carregar amb la culpa per protegir la imatge de la corona. Joan Carles I li havia promès a Iñaki que s'ocuparia d'ell en sortir de presó, encara que després es va retractar d'aquesta promesa.
Juan Urdangarin va aconseguir que Iñaki Urdangarin cobrés dels Borbó
Va ser llavors quan Juan va intervenir. Decidit a protegir el seu pare, va pressionar el seu avi, el rei emèrit, arribant fins i tot a amenaçar de revelar secrets familiars si no complia el pactat. Com a resultat d'aquesta fermesa, Joan Carles I va acabar cedint i va acordar mantenir Iñaki amb una generosa assignació econòmica: dos milions d'euros en compensació per un llibre que mai no es va publicar, a més d'una pensió vitalícia de 25.000 euros mensuals, gestionada des de comptes a Suïssa per evitar el control fiscal.
Quan Joan Carles I mori, està previst que la infanta Cristina continuï fent-se càrrec d'aquests pagaments. D'aquesta manera, Iñaki ha aconseguit assegurar el seu futur gràcies al suport incondicional del seu fill Juan, qui sempre el va defensar, fins i tot en els moments més foscos. El jove encara guarda rancor pel mal que se li va fer a la seva família, i no oblida tot el que van viure en silenci.
