El jutge més odiat pels Borbons, implacable: "Los 'viva el rey' son bochornosos"

Digestió llarga i feixuga la del dinar de celebració dels 60 anys de la infanta Elena. El que havia de ser una cita previsible, amb els incondicionals de la facció antiFelipista i antiLeticista presents al restaurant, va esdevenir un espectacle de llum, color i focs d'artifici amb l'aparició dels proscrits. Els reis d'Espanya, Felip VI i Letícia, de compadreig amb l'enemic. Un acte gens casual, amb tot el merder de Jaime del Burgo fent xup-xup i esquitxant cada dia la reputació, la credibilitat i el futur de la Casa Reial. Letícia s'arrossegava davant la família política per salvar la continuïtat del negoci, per no ensorrar el futur d'Elionor. Un sacrifici, una immolació. Ja es poden imaginar que, tots aquells que ens dediquem a l'anàlisi de la reialesa espanyola, estiguem vivint el nostre Port Aventura particular. Quin final d'any. Ni els millors guionistes.

És evident, però, que la representació teatral no tanca cap ferida entre les parts, tampoc acosta postures. Només és un gest de cara a la galeria, perquè hi ha conflictes que no es resoldran mai. Ara bé, els fanàtics de la monarquia s'abracen a l'estampa de pretesa felicitat com possessos. Pobrets, ho necessiten. Idolatrar una nissaga amb tants morts als armaris és un exercici apte només per a estómacs a prova de bombes. I clar, quan es troben un caramel·let, s'ho cruspeixen sense parar-se a pensar si està enverinat. Cosa difícil tractant-se de la Família, la veritat. Fas una puntada de peu a una pedra i salten tres escàndols més. Tota Espanya, també la cortesana, ho sap. I si no rebenta tot és, precisament, per la protecció que reben des de determinades esferes de poder. Polítics, militars i jutges. Són la guàrdia pretoriana de les essències pàtries. Ara bé, algú dels seus membres han gosat sortir-se del camí preestablert, i els ha acoquinat fins a extrems inimaginables. Per exemple, el jutge Castro. El malson dels Borbons.

José Castro Aragón és un magistrat cordovès de 76 anys que actualment no exerceix a la Justícia. Tanmateix, quan va intentar impartir-la, era temible. Seva va ser la instrucció del cas Nóos, i seva la iniciativa de fer seure a la banqueta com a imputada a una membre de la Família Reial. Una fita històrica, era la primera vegada a la història. L'afortunada va ser la infanta Cristina, dona d'Iñaki Urdangarin. Castro va ser tossut: volia a la infanta peti qui peti al jutjat. Ho va aconseguir després d'una lluita a cara de gos amb el fiscal Pedro Horrach, principal salvador dels royals. Les desavinences entre ells van arribar a trencar la seva relació personal d'amistat. El jutge va assolir l'objectiu, tot i que la infanta es va escapolir amb allò tan famós de "yo me fiaba de mi marido". No va servir més que per a la foto de la vergonya... i per a desfermar la còlera de Felip i Letícia, que van expulsar Cristina i el condemnat Iñaki de la Zarzuela. Castro, però, es va quedar sense el trofeu més gran: fer que Joan Carles comparegués com a testimoni. Allò va ser una missió impossible. El mur, infranquejable. I continua sent tan alt com sempre.

Castro ha estat entrevistat pel periodista Jesús Cintora arran del dinar d'aniversari d'Elena i el conclave. Una escena li ha cridat molt l'atenció: la de les persones que cridaven vives al rei, "vuelva majestad" i coses per l'estil a Joan Carles. "Bochornoso", sentencia el magistrat. Atenció a cada paraula, són d'or: "La situación del rey emérito es desquiciante. Mientras los delitos no hayan prescrito, técnicamente una Sala Segunda del Tribunal Supremo podría abrir diligencias contra el rey emérito. Aunque la Fiscalía diga que no hay razón, el fiscal es solo una parte. Y si mañana una acusación popular quiera constituirse, ya veríamos cómo se haría eso, y consigue que se abra una causa contra el rey emérito, técnicamente podría incoarse una causa contra el rey. Pero claro, si se dejan prescribir, pues... Me parece bochornoso". I més: "A las arcas españolas no contribuye con absolutamente ningún euro. Esto tiene miga, ¿eh? Es lo que no ha tributado y lo que ahora, legalmente, ya no tributa. Me parece bochornoso que los adictos al rey griten 'señor, vuelva aquí, vuelva aquí'. ¡Es que si no está aquí es porque no quiere! ¡Nadie le ha echado, es porque le convendrá!" I un últim bolet: si Joan Carles entra, surt i fa el que li rota, és gràcies a la cúpula judicial: "El Tribunal Supremo ha prestado su consentimiento a ese pacto". Tot arreglat, tot trampa. Més Castros i menys Borbons.