Trobada entre reines a la gespa de la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, a Madrid, on entrenen les seleccions de futbol. La femenina està a punt de marxar a Austràlia i Nova Zelanda, on es disputarà el Mundial. Letícia va fer ahir una visita oficial per saludar personalment les jugadores, entre elles Alexia Putellas, i insuflar ànims de cara a la competició. Sobre el paper, una jornada fàcil, sense perill, assequible per a la monarca. Ara bé, els resultats pràctics no poden ser més lamentables i ridículs. Nerviosa, desubicada i a contracor, la dona de Felip VI va demostrar el que tots sabem: que el futbol li importa un rave. Tot el futbol. "Sin etiquetas", com va remarcar ella mateixa.
Recollim aquestes paraules expressades al vestidor de la selecció, durant el discurs que Letícia portava preparat de casa, però que li va costar la vida executar. Ni tota l'experiència acumulada com presentadora de televisió, ni tampoc la traça adquirida com a consort reial van salvar la papereta. Papereta? Paperot. Gestos exagerats amb els braços, ganyotes de "m'estic perdent" i "no sé què estic dient", i un munt de clixés sortits directament de l'aplicació més carrinclona d'intel·ligència artificial. El moment àlgid, precisament quan deia "fútbol sin etiquetas". Fa una pausa dramàtica estranya, alça la veu i repeteix les paraules sense sentit. Queda fatal, fatal, fatal. Però vaja, que això passa quan alguna cosa no t'interessa gens ni mica i et fa nosa.
Letícia nerviosa i desubicada amb la selecció femenina, només coneixia Alexia Putellas i de miracle
Letícia passa del futbol femení, és així. No va a les finals de la Copa que duu el seu nom, sempre troba la manera d'escapolir-se. No va poder escapar, però, al lliurament dels Premis Nacionals de l'Esport de fa unes setmanes, quan va entregar el trofeu a la capitana culer. Hauria estat un gest massa lleig i descarat, havia de mantenir les formes. Com que jugava a casa, és a dir, a zona monàrquica, va salvar els mobles. Però en tocar l'herba i veure a les jugadores al seu hàbitat va petar. No sabia ben bé on era. No té cap explicació el que va passar mentre encaixava les mans amb les futbolistes i, de cop i volta, va veure una cara familiar. L'única que coneixia, la de l'Alexia.
El comentari patètic de la reina a la crac culer: "No te conocía"
"Holaaaa, ¿qué tal, cómo estás?" Letícia la saluda efusivament, Putellas torna la salutació cordial, però està a punt de quedar-se a quadres amb un comentari patètic. Li diu "no te conocía" vestida de futbolista, mentre fa gestos referents als cabells i a la seva indumentària. Majestat, sí, clar. Va vestida de futbolista, la seva feina. La que l'ha fet immensament reconeguda, famosa i estimada. No per vostè, clar, que considera l'esport de la pilota una tortura psicològica i un marró. L'Alexia li llança un salvavides, no és qüestió d'humiliar-la. "Sí, diferente, de calle a..." Ai, mama. Quin patir. Ridícul reial davant d'una reina de veritat.
Si la Letícia ha de fer així les coses, que no les faci. Total, la continuarem pagant igual, però no provocarà aquest espectacle vergonyós.