Des que Letícia va arribar a la Casa Reial, ha demostrat en incomptable ocasions el seu caràcter controlador. A Zarzuela es fa el que ella diu, constantment controlant què es fa o què es deixa de fer, en casa se hace lo que yo digo, cosa que li ha comportat sovint que la mirin malament en el seu propi entorn. Els Borbons són molt Borbons i l'obsessió de la reina per tenir-ho tot calculat, de vegades ha topat amb la tradició i el protocol d'aquesta institució. Al final, més o menys s'ha anat combinant el tema, Letícia ha hagut de dar su brazo a tocer en algunes decisions i no sempre ha pogut sortir-se amb la seva. Una de les coses en les quals l'asturiana ha hagut de tragar estant on està és amb la qüestió marcial.
La història monàrquica estableix que el rei sigui el cap de l'exèrcit espanyol, cosa de la qual s'enorgulleixen els reis Joan Carles i Felip, desitjosos de penjar-se tantes medalletes com sigui possible, encantats de la vida de treure-li la pols al vestit militar, d'empassar-se el pal d'una escombra cada 12 d'octubre, de presidir amb llàgrimes als ulls la desfilada del Dia de la Hispanitat, de passar revista amb cara de circumstàncies a les tropes cada vegada que ha fet una visita oficial a algun destacament, amb tota la tropa palplantada i seriosa mentre els monarques van fent el paperot d'anar saludant al personal.
Letícia s'ha d'empassar les poques ganes que té de veure la seva filla fent el mateix que Felip, però la tradició mana. A la reina no li agrada que Elionor perdi tres anys de la seva vida en tres acadèmies militars espanyoles formant-se per assumir aquest paper, però no té més remei que mirar cap a una altra banda i assumir-ho. Però una cosa és veure com la jove fa pràctiques militars fent de soldadito español, fent desfilades i sortint al pati de l'acadèmia de Saragossa mentre sona la música, i una de ben diferent és anar a alguna missió real, participar en alguna missió militar a l'estranger. Letícia tremola amb aquesta possibilitat que ara sembla més a prop que mai, tal i com expliquen a Monarquía Confidencial.
L'esmentat portal revela que "Leonor puede seguir ‘rompiendo’ moldes, porque se han planteado que la princesa de Asturias culmine su formación militar participando en una misión en el extranjero", segons fonts properes consultades. Expliquen que tot i que s'estan estudiant possibles opcions i repassant "minuciosamente todo lo relativo a la cuestión de la seguridad”, potser l'hereva fa el pas de no ser una simple alumna, sinó que esdevingui una integrant més, és a dir, que quan acabi la seva formació, participi en algun desplegament. La decisió encara no està presa, però cuando el río suena... No només a la princesa se li dona bé el tema, i és de les que té més punteria, sinó que ara podria agafar el petate i posar-ho en pràctica "y experimentar en sus carnes las peculiaridades de la dedicada vida castrense". Actualment, les Forces Armades espanyoles estan presents en 17 missions a l'exterior, amb 3.000 militars escampats en quatre continents.
Segons fonts consultades, on millor encaixaria Elionor seria a la missió internacional del Líban, on "la princesa se integraría como un casco azul más de la ONU en la base Miguel de Cervantes, en Marjayún, donde está ubicado el Cuartel General del Sector Este de la misión. Se trata de una base de gran tamaño, bien protegida, a la vez que respetada por los actores en conflicto de la zona: Israel y las milicias de Hezbolá"... Tot el que vulguin, pot estar bien protegida, però segur que a Letícia li deu estar tremolant tot només d'imaginar-se la seva filla allà, prop d'una zona de conflicte. Una altra opció que hi ha damunt la taula és la de que la filla dels reis passi a formar part d'un vaixell de l'Armada, "en alguno de los grupos navales permanentes de la OTAN que vigilan el Mediterráneo y el Atlántico, así como en la misión Atalanta, en aguas de Somalia para combatir la piratería"... Veurem què acaba passant. Letícia tremola.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!