La Letícia Ortiz reina d'Espanya no ha destacat mai pels seus gestos d'afecte envers el seu entorn. Són pocs els privilegiats que gaudeixen d'atencions, escalf i companyia. Les seves filles, la seva mare, fins i tot la germana Telma són els més agraciats. Felip de tant en tant toca pedrea, el seu pare Jesús Ortiz viu en una mena de limbe, que sí, que no, que què sé jo. Aquí acaba la llista de premiats, almenys per la part familiar: la branca política no la suporta, mentre que amb els seus fa distincions potents, pensin només en Carla Vigo. Pel que fa a les amistats, hi ha una persona a la qual professa una admiració, estima i proximitat molt singular. Vaja, que sembla de la família. De la bona, clar. És una antiga companya de feina, de la seva època de periodista a CNN+. La primera a qui va explicar que es casaria amb el príncep, i testimoni el dia del casament. La unió ha perdurat i s'ha convertit en la seva protegida. La favorita. Por ella, ma-to.
Parlem de Sonsoles Ónega, qui viu un moment professional i vital peculiar. El més comú dels mortals diria que la vida li somriu: li guanya la partida a Ana Rosa Quintana, té nova parella i està emocionadíssima de la vida, i a més a més ha fet un petardasso guanyant el Premi Planeta de novel·la. 1 milió d'euros, menys impostos, que van al seu compte corrent per 'Las hijas de la criada'. Tot és joia i xerinola, oi? Doncs no: està dolguda, trista i ofesa perquè el llibre, l'autora i el criteri d'atorgar-li el guardó estan sent criticats de manera ferotge.
“¿Por qué no lo llaman Premio Atresmedia a empleada del año y se dejan ya de tonterías?”, va escriure Bob Pop, famós periodista de televisió i segon d'Andreu Buenafuente a l'extint 'Late Motiv'. Tampoc ha quedat ben parada del demolidor article de fa uns dies a 'El País': “El fallido folletín de Sonsoles Ónega y la autoinmolación del Premio Planeta. La sensación de ridículo con la novela ganadora es sofocante. Por la trama, por el estilo, por su absoluta nadería”. Hi ha execucions sumàries més delicades, la veritat. Tingui més o menys raó, tampoc és que PRISA estigui per donar lliçons: els seus Ondas són, molt sovint, un exercici d'endogàmia descarada, però oi que ningú diu res? Doncs això. Ara bé, a la Sonso li ha fet mal. I tot i que el llibre es vendrà com xurros (el poder de la tele), i que acabarà amb el canell de titani de signar exemplars a senyores i senyors superfansdetotalavida, Ónega està tocada. I aquí apareix la Letícia al rescat.
Ahir a la tarda, en ple centre de Madrid, hores abans de l'habitual aquelarre ultra de manifestacions violentes, la reina d'Espanya es presentava per sorpresa i d'incògnit (sense el marit ni la corona, a palo seco) i feia cua, diuen les cròniques, durant 40 minuts per obtenir el seu llibre autografiat per l'autora i amiga. Letícia va fer de fan, d'admiradora anònima, enviant un missatge al poble madrileny i espanyol, tan necessitat en aquests moments d'un far moral i intel·lectual. Sonsoles va quedar estabornida pel gest, la va abraçar i va detenir la signatura per xerrar uns minuts amb la seva col·lega royal. Preciós tot. De 'Las hijas de la criada' a 'Las amigas de la reina'.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!