Letícia estrena una bossa de mà que triomfa però és impossible trobar a les botigues

El pas de la reina Letícia per Salamanca, el seu únic acte oficial de la setmana, ha estat ben sucós i productiu. Amb un matí en tenim prou per parlar-ne durant 7 dies: que si saluda a manifestants pro-VOX, que si Casa Reial reclama reserves sanguínies per si li passa alguna cosa, i fins i tot les entranyables senyores que trinxaven la dona de Felip VI després de saludar-la en persona. Un festival d'anècdotes i situacions delirants, però n'hi ha més. A mesura que passen les hores surten nous detalls aparentment anodins, però que tenen la seva càrrega de profunditat. I un d'ells és la bossa de mà que va lluir a la ciutat de Castella i Lleó. Una estrena. 

Estrena particular: la peça era nova de trinca, però fa anys que està guardada en un dels armaris del Pavelló del Príncep, la llar d'un matrimoni reial en franca crisi i aroma de divorci per obra i gràcia de Jaime del Burgo. El vestidor de l'asturiana és infinit i caríssim. No dona l'abast per donar sortida a tot allò que va adquirint, d'una manera o altra, sempre aconsellada pels seus estilistes de capçalera. No és Charlene de Mònaco, campiona mundial de la despesa exorbitant en aquesta categoria, amb més de 300.000€ l'any. Ella es mou entre els 60 i el 80 mil anuals, que no està pas malament. En tot cas, és excessiu. I que hagi reciclat una bossa de mà, malgrat que sembli un gest digne d'elogi, vol dir precisament tot el contrari: és un desgavell. 

Desgavell, sí, perquè resulta que aquest complement no es pot trobar a les botigues, cosa estranya en aquestes situacions. I no es pot no perquè l'efecte Letícia hagi fet desaparèixer i exhaurir-se les existències a velocitat supersònica, no. Tampoc perquè es tracti de models o firmes de preus astronòmics. La realitat és que si algú dels nostres lectors o lectores volen dur la mateixa bossa de mà rectangular de color verd han de viatjar en el temps. La firma, espanyola per a més senyes, ja no n'existeix. No plorin, però. No passa res. Estaven forrats, i ho continuaran estant.

La peça que Letícia ha rescatat de l'armari pertanyia a una de les col·leccions d'Uterqüe, la marca de luxe de l'imperi Inditex. Un cadàver des que la família Ortega tanqués els 80 establiments repartits per tot el món, decisió empresarial presa el 2021, integrant-la en Massimo Dutti. 3 anys com a mínim, per tant, són els que la bossa de mà ha llanguit oblidada, sense ningú que li fes cas, somiant amb la seva oportunitat. Ha passat d'element de moda a objecte de museu. Això no passa quan vius amb el que és raonable i necessari. Però la reialesa ni és normal, ni pretén ser-ho. Saben treure-li tot el suc a la seva condició de privilegiats. Tant se val que tinguis sang blava des del bressol, o siguis una intrusa a l'ecosistema royal. Tothom acaba fent el mateix.