Felip i Letícia celebraran aquesta primavera 19 anys de matrimoni. El 22 de maig del 2004 els prínceps d'Astúries unien els seus destins a la Catedral de l'Almudena de Madrid sota una pluja apocalíptica i un ambient que de celebració tenia més aviat poc: la tensió es podia mastegar. La mala maror s'escampava per tot arreu: Letícia mig malalta i amb la família esvalotada, i a la part del nuvi la cosa no era pas millor. Joan Carles i la infanta Elena no volien a una plebea i divorciada al seu exclusiu cercle, la detestaven. Però com que Felip havia llançat un órdago als seus pares ("o ella o nadie"), no van tenir més remei que empassar-se el gripau. A contracor, això sí.
Els que sí tenien més ganes de marxa van ser alguns convidats il·lustres. Per exemple Ernest d'Hannover, que va tancar la discoteca Gavanna amb una borratxera èpica la nit anterior. La intoxicació va ser de tal magnitud que no el van poder treure del llit per assistir a la missa. Carolina de Mònaco, la seva dona, va haver de presentar-se sola i humiliada pels excessos del que, poc després, passaria a ser el seu exmarit. Va haver-hi un altre cas molt curiós amb moments àlgids durant la celebració prèvia. Es veu que hi havia ganes de moguda madrilenya... entre asturians. De la forta.
Pilar Eyre explica les intimitats de la família de Letícia durant la seva boda
Pilar Eyre estripa una i mil anècdotes de l'enllaç en un nou vídeo al seu canal de Youtube. Estava molt ben informada, seva va ser l'exclusiva del vestit de la reina Letícia, confeccionat per Manuel Pertegaz en un pis de la Diagonal de Barcelona. La periodista, audaç, la va clavar. Un disseny que per cert va ser de les poques coses que li van deixar triar, començava a sentir el boicot de la "vella" Família Reial. Volia ficar cullerada en la llista de convidats però li van barrar el pas, llançant-li un os amb el que entretenir-se: l'elecció del seu vestit nupcial. Un passatemps amb flaire masclista, com tantes coses a la monarquia borbònica. Els Ortiz i els Rocasolano no sabien exactament en quin fangar es ficaven amb la seva nova família política. Van ser convidats a les noces, però amb condicions. Jesús, el pare plebeu, vivia en pecat. Havia deixat Paloma Rocasolano, la mare, i refet la seva vida amb l'Ana, amb la que continua lligat avui en dia. Divorciat i de nòvios? Alerta. Si no es casen, no vindran, explica Eyre, quina imatge. L'home va accedir-hi, però quan va arribar la invitació, sorpresa: l'esposa no era benvinguda. Sant tornem-hi: quina imatge que la mare i la nova dona compartissin espai i oxigen. Fora.
L'avi 'bailongo' i la baralla "a puñetazos" amb Jesús Ortiz, el pare de la núvia
En Jesús ja arribava calentet a la boda, però potser no esperava hostilitat des del bàndol asturià. La cita era adient per no muntar escàndols públics, millor passar el més inadvertit possible dins del paper que els tocava jugar. Però l'avi de la reina, Francisco Rocasolano, venia esverat. Tenia el cor dividit entre l'alegria de la néta i l'anhel de passar comptes. L'home ho va donar tot durant la festa, era el rei de la pista de ball. "Empezó a bailar allá en medio, a sacar a las condesas, duquesas y princesas reales, y todo el mundo lo encontraba muy divertido". Tots menys la Letícia, que sentia vergonya. "Le dijo a su primo 'llévate al abuelo ya'. 'Pero cómo me lo voy a llevar con lo bien que se lo está pasando!' "No, no, te los tienes que llevar ya". L'avi taxista i bailongo, a qui li havien tallat el rotllo, tornava a l'hotel encès. Allà s'allotjava la resta de l'expedició familiar. I es va trobar amb Jesús, que continuava amb febrícula. L'home que havia abandonat la seva filla, perfecte. Va haver-hi topada i, explica la Pilar amb tota la suavitat del món, "hasta puñetazos". Si en Jesús va sortir malparat no es notava gaire mentre duia la núvia a l'altar, però.
El caràcter dels Ortiz Rocasolano, així, al natural. De casori. Gent normal.