La missa funeral en memòria de Fernando Gómez-Acebo, cosí del rei Felip mort el passat 2 de març amb 49 anys, ha provocat un aplec borbònic que no té res a envejar a la boda-circ de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Sobretot perquè ens ha permès veure a Letícia en territori comanxe, envoltada d'una família política que la detesta, malgrat el paperot que han representat des de l'esclat Jaime del Burgo. La reina s'ha trobat cara a cara amb l'emèrit, una topada en la qual les mirades eren com ganivets esmolats. Joan Carles es mossegava el llavi davant la seva nora, un gest molt eloqüent. No se suporten.
Letícia no s'ha presentat aquesta matí a la Catedral de l'Almudena, a Madrid, amb perfil baix. Ni de bon tros. Ha marcat paquet, a la seva manera. Com? A través del joier reial. L'exhibició d'una joia en concret, una peça molt valuosa del catàleg reial, diu més del que podríem pensar. Es tracta de la Perla pelegrina, un fermall que no es veu gaire i que se suposa reservat per a grans compromisos. La reina l'ha lluït en dues ocasions: a la Pasqua Militar de 2019 i al funeral de Constantí II a Atenes. Dues cites solemnes amb un caràcter molt més important que la mort d'en Fernando. Tanmateix, se l'ha posat a la solapa. Diuen els cortesans que per ressaltar la relació del matrimoni reial amb el finat; la versió oficiosa ho deixa en una pixadeta als seus enemics.
La perla en qüestió té una història polèmica. Parla d'esclavitud, d'espoli, de l'Espanya més ignominiosa. La joia amb forma de pera i de grans dimensions va ser trobada per un esclau indígena de l'imperi espanyol a Panamà, allà pel segle XVI. Diu la versió "oficial" que l'home la va lliurar amb gust i ganes al seu amo i maltractador, Pedro de Témez, que va perdre el cul per enviar-la a un altre rei Felip, el II. Es va convertir en un dels tresors de la corona espanyola, gràcies al saqueig i aniquilació de la població local. Va passar de mà en mà, de reina en reina, custodiada al monestir de l'Escorial fins al segle XIX. Amb la invasió napoleònica, la joia va canviar de país. Ja al segle XX va arribar a una casa de subhastes, i el comprador va ser l'actor Richard Burton, que la va regalar a la seva dona Elizabeth Taylor. La peça va ser modificada i incrustada en un collar de diamants i robins manufacturat per Cartier. Amb la mort de la Taylor, va tornar a sortir a subhasta, i es va vendre per 12 milions de dòlars, l'any 2011.
Tot aquest periple deixa al descobert una evidència: la peça que ha lluït la reina Letícia no és l'original. La perla és molt valuosa, però fa l'efecte que és una còpia, falsa, no és l'autèntica. Tanmateix, continuen considerant-la com una relíquia del passat més poderós i brillant de la dominació espanyola. Una fal·làcia, però. Com la bona relació entre Borbons. La pel·lícula no hi ha qui se l'empassi.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!