Letícia humiliada per PP, Vox i aristòcrates: el malnom despectiu que rep la reina

Pilar Eyre acaba d'escriure una obra d'art al seu últim article de Lecturas. Prenent com a excusa les dues figures més potents de la Casa reial, Letícia i la infanta Cristina, defineix perfectament el que és Espanya, o més concretament, les dues Espantes. La infanta Elena i la reina Sofia són dues secundàries del teatre de Zarzuela, momificades, sense arestes, monàrquiques clàssiques, de les que gaudeixen que les tractin d'Altesa, allunyades de la realitat. En canvio Letícia va néixer a una família de classe treballadora d'esquerres i sap què és divorciar-se, avortar o enganyar el marit amb un amant. En definitiva, Letícia és humana. Cristina, per la seva banda, és l'única dels Borbons que va decidir fugir del Palau per instal·lar-se de ben joveneta i soltera en "territori enemic": Catalunya. Tant és així que es va casar a Barcelona amb un jugador del Barça, els seus quatre fills són catalans i en ple 2025 està reformant el seu antic pis de l'Avinguda Pedralbes per instal·lar-s'hi quan es jubili de La Caixa. Res més català a la reialesa que Cristina, però una catalana pija, de zona alta, reservat al restaurant i anticatalanista.

Malgrat la infanta Cristina ja mai més serà duquessa de Palma, segueix sent una alta aristòcrata com a infanta, títol que no perdrà mai en ser filla i germana de reis. Això encara li dona catxé entre la dreta monàrquica i la noblesa. En canvi, aquesta Espanya segueix veient Letícia com una grimpaire, una arribista, una paracaigudista, una impostora. Quan Felip va decidir casar-se amb una periodista neta d'un taxista va tremolar l'alta societat. No perquè Letícia fos imperfecta, que aleshores no se sabia, sinó perquè aquella presentadora de Telediario usurpava el lloc que anhelaven filles de ducs i comtes espanyols. I Eyre ho explica molt clar revelant el malnom literari que aquesta dreta monàrquica dedica a Letícia: "la reina roja", com la de la novel·la de Juan Gómez-Jurado. No pel personatge de ficció, hiper intel·ligent, sinó per la connotació pejorativa de roja, esquerranosa, comunista.

Eyre: "Felipe se puso al lado de su mujer y en contra de Cristina. Pero en estos últimos tiempos, en los que el matrimonio lleva vidas autónomas en lo privado, Felipe ha reanudado tranquilamente las relaciones con su hermana, su favorita, la depositaria de todos sus secretos, su cómplice. (...) Pese a que es evidente que el matrimonio no comparte planes personales, y más si está Cristina por en medio, hay quien dice que Letizia no fue al último funeral porque no le gusta el ambiente pijo que rodea a su marido. El remate ha sido la cercanía de Cristina con su padre, la auténtica bestia negra de Zarzuela. Y en estos momentos en los que la popularidad de Letizia está por las nubes, se siente lo suficientemente empoderada como para no necesitar el apoyo de nadie. Por su forma de ser, las causas que defiende y su feminismo, se ha atraído la admiración de la izquierda, que llega a decir que ha salvado la corona. Aunque también atrae la aversión de la derecha más recalcitrante, que la tildan incluso de “reina roja".

Letícia mirava fa poc una foto penjada a una exposició de l'agència GTRES: és una imatge del seu matrimoni quan eren feliços. Eyre destapa, amb l'excusa de l'animadversió entre cunyades, que Felip i Letícia ja no fan vida conjugal i que hi ha mitja Espanya, la que vota PP i Vox, la dreta social, que detesta Letícia. La reina roja ha decidit no donar-los el gust de divorciar-se. Igual com va modelar Felip al seu gust, farà el mateix amb Elionor. Letícia sempre guanya.