Els reis d'Espanya són a Suècia de visita oficial. Una escapada que està fent les delícies de la premsa cortesana: el tema (l'únic) del dia és si Letícia va molt elegant i molt abrigada. Que si les joies això, que si les mitges això altre, que si el vestit és blanc, crema, vermell o si porta una capa com la Caputxeta. No trobaran res més més enllà de l'anàlisi del seu vestuari, un passatemps amb el que tapar la gran pregunta: què coi fan a Suècia, a banda de trobar-se amb els seus homòlegs escandinaus? Com ha d'afectar aquesta excursió a la vida dels españolitos? Vostès ho saben? Nosaltres no pas. 

Felip i Letícia a Suècia / EFE

Ara bé, la Casa Reial espanyola té un do. És capaç de trobar problemes i motius per a la crítica fins i tot en els detalls més intranscendents, com ara el que duu o no duu a sobre la consort. Per moltes adulacions i lloances que estigui rebent pels modelets que exhibeix a Estocolm, no s'ha pogut escapolir d'una polèmica per lluir la pell d'un animal mort. Sí, d'acord, és sintètica i tot el que vulguin, però el gest és el que és. És lleig. I fora de lloc.

Letícia lluint pells a Suècia / EFE

Una situació que ha emprenyat fins i tot a la cronista reial més important de l'Estat, que a més a més ha estat una de les grans defensores de Letícia: Pilar Eyre. La barcelonina té un caràcter afable, afectuós, elegant; qualitats humanes que s'afegeixen al seu olfacte, fonts d'enorme garantia i capacitat d'anàlisi formidable. Ara bé, hi ha línies vermelles que ningú, absolutament ningú, pot traspassar. En veure l'estola de Carolina Herrera amb la que s'ha presentat al palau reial suec, una de ben peluda, ha pensat igual que la majoria: que el pelatge era autèntic. No era pas així, però tampoc té gaire defensa possible per les reminiscències que provoquen aquestes peces. Com tothom sap, el maltractament animal és un pecat venial per a l'escriptora. Ha esclatat amb una piulada que temps després ha esborrat, però sense deixar de subratllar que aquesta mena d'exhibició no li fa gens de gràcia.

Pilar Eyre / RTVE.es

El text d'Eyre col·locava a Letícia al mateix nivell que la seva nemesi: Joan Carles I, el sogre al que no pot ni veure. Reblava el clau d'una de les moltes aficions lamentables de l'emèrit: caçar animals i exhibir-los com trofeus. Des de l'os rus Mitrofan, al que van emborratxar perquè el matés a gust, a l'abric de lleopard que li van regalar a Kazakhstan, les munteries per Espanya o allò que va suposar l'inici de la seva fi: la matança d'un elefant​ a Botswana en companyia de l'amant Corinna, fracturant-se el maluc i posant al descobert la vida dissoluta del que se suposava com el rei més honrat de la història, i tal.

Joan Carles després de matar un elefant / EFE

Joan Carles i Letícia / GTRES

Letícia a Suècia / GTRES

Menys pells animals i una mica més de tacte, si us plau.