Aquest 23 d'abril, diada de Sant Jordi i Dia internacional del Llibre, Madrid contraprograma Catalunya amb el lliurament del premi Cervantes a Luis Mateo Díez. La cerimònia no té res a veure amb l'alegria de les roses, els llibres i els carrers plens; és molt més sòbria i castellana. I, a més a més, té tota la pompa i és un imant de polítics: hi van els reis Felip i Letícia, el president del govern espanyol Pedro Sánchez, la presidenta del Congrés Francina Armengol, el ministre de Cultura Ernest Urtasun i també la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. La contra crònica és, per tant, obligada. Especialment, la que té a veure amb els royals.
Letícia, amb sabates de taló moderat després dels problemes greus que va patir a Amsterdam, ha regalat la seva estampa més pensativa i cultureta als fotògrafs i càmeres de televisió. Quan la cosa va de llibres, la reina es transforma. És capaç de fer cua per promocionar la seva millor amiga Sonsoles, o fer com aquest matí al Paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares: oblidar-se de tants somriures impostats. L'hem vist seriosa, reflexiva i molt interessada en la figura del premiat, acadèmic de 81 anys. També esquerpa amb alguns convidats il·lustres. Hi havia una persona VIP que no suporta, i malgrat que a alguns no agradarà sentir-ho, es tracta de la seva gran ídola: efectivament, Isabel Díaz Ayuso. Hi ha precedents.
Al llarg de la jornada d'aquest dimarts, han estat nombroses les ocasions en què la dona de Felip VI i la política pepera han compartit proximitat física. Tanmateix, la sensació ha estat d'una fredor absoluta per part de la consort. Potser recordava aquell passatge d'Ayuso passant la mà per la cintura del rei de forma descarada, inoportuna i sobiranament llepa. O el mal gust d'aquell regal en forma de bust horrible de 100.000€. O, per què no, altres hits de la Isabel, fatxa, reaccionària, delirant i amb molta porqueria sota la catifa. Durant els 'corrillos' previs a l'entrada al recinte, si Ayuso s'acostava, Letícia fugia. I si no hi havia més remei, ni una mirada de cortesia o complicitat, malgrat el gest de gosset ploricó de la més interessada a mantenir contacte.
Ha estat encara més bestial el que ha passat a l'interior de l'auditori universitari, amb les dues figures públiques assegudes una al costat de l'altra, presidint el lliurament des de l'estrada. Un altre cop, cap interacció, ni de manera tangencial o fortuïta. L'ha ignorat i sense dissimular. Letícia, que en l'art de fer el buit a qui no suporta és una autèntica reina, ha tornat a deixar imatges per emmarcar: l'asturiana no és ayuser. Sembla que en això tampoc coincideix amb el seu marit, molt més de la corda política d'aquesta parròquia. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, olé tú, Letícia.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!