L'estrofa de la cançó és molt bonica i poètica, però no s'ajusta a la realitat: allò de '20 años no es nada', que canten a 'Volver'. Home, o dona, algunes coses sí que han canviat. Fa 20 anys ningú s'imaginava moltes de les coses que actualment formen part de la realitat quotidiana. Que patiríem una pandèmia interminable, que Joan Carles I fugiria d'Espanya acorralat pels seus escàndols, que una periodista i presentadora de TVE seria reina, i tantes coses més. La vida de Letícia Ortiz ja no és ni l'ombra de la que era fa dues dècades: de presentar informatius i ser la companya predilecta del polèmic Alfredo Urdaci a TVE a viure a la Zarzuela. En aquella època, Ortiz era una estrella incipient de la comunicació, provocant una escalfor interior decisiva en un espectador VIP: el príncep Felip. Les seves cròniques li feien perdre el fil de la conversació, víctima d'un enamorament que impactaria tot un país: l'hereu de la Corona es casaria amb una plebea, divorciada i de la que deien era republicana.
Ves a saber, però potser un vídeo en concret de l'asturiana va fer que en Felip passés a l'acció. Aquell amb el que TVE animava a la població a fer servir l'euro, la nova moneda de la Unió Europea i que enterraria la pesseta per sempre més. La Letícia va formar part d'aquella campanya informativa, explicant-nos les bondats de la nova divisa. Vist amb perspectiva, la veritat és que del que ens explicaven a la realitat hi ha una distància sideral. Però aquesta és una altra història. Ara bé, passa el mateix amb la protagonista, que ha viscut una transformació descomunal al llarg d'aquests 20 anys. El Banc d'Espanya ha recuperat aquelles imatges, en les que veiem a l'actual reina en una actitud i ocupació que no té res a veure amb la de 2022.
La institució econòmica no ha dubtat ni un segon en atribuir a la Letícia part de l'èxit de la implantació de l'euro gràcies als microespais que presentava als espectadors. Sí, vaja, com si els 'españolitos' haguessin tingut una altra alternativa. Curiós, com passa amb la monarquia. Però vaja, que l'adulació és la norma. El que resulta absolutament irrefutable és comprovar com aquella periodista ara és una altra persona, tant parlant de caràcter com d'imatge exterior. De fet, de vegades sembla més jove (i amb més mala llet) que en aquella època. Sí, serà cosa de l'exercici que fa cada dia, tot i que també són evidents els retocs estètics als que s'ha sotmès la mare d'Elionor i Sofía. S'assemblen com un ou a una castanya. Exactament igual que el que s'assemblen l'euro i la pesseta, vaja.
La Letícia va abandonar el periodisme en comprometre's amb l'hereu Felip i posar-se la corona al cap. Ella va sortir guanyant, és clar. No pot dir el mateix el sogre Joan Carles, que encara avui, des d'Abu Dhabi, l'assenyala com a la gran causant del seu descens als inferns. Ortiz era bona fent la seva feina en un plató de televisió i amb un micròfon a les mans, però això de convertir-se en la primera dona de l'Estat tampoc ho ha fet gens malament, si més no per als interessos d'una institució caduca, medieval, inútil i tacada per tota mena de sospites i escàndols. Ella ha aconseguit que el negoci aguanti uns quants anys més, i això és mèrit exclusiu d'Ortiz i la seva forma de ser. Ara bé, si el seu esforç serà suficient no està gens clar. La deriva de la institució és gegantina i reconduir-la, una tasca titànica. Cada dia ho té més negre.
Veurem si d'aquí a vint anys Letícia i companyia segueixen a Zarzuela o, ves a saber, si ha hagut de demanar reincorporar-se a la seva antiga feina. Seria una bomba. La millor, de fet.