Letícia reconeix com va superar el suïcidi de la germana petita Érika als 31 anys

Letícia ha viscut un únic drama en la seva vida, ja dins de la Família Reial:  el suïcidi de la seva germana petita Érika als 31 anys deixant una nena òrfena amb 6 anys, Carla Vigo. Aquest és el punt de la biografia de Letícia que més l'ha marcat. Molt més profundament que estar casada amb Felip. Això ho pot deixar enrere quan vulgui, es divorcia i seguirà sent la mare de la treina Elionor. Però el forat a l'ànima que suposa la mort voluntària d'una germana que patia depressió no marxa mai. El més estrany és que Letícia no hagi convertit aquest drama en una fortalesa, en una causa per abanderar com a Primera Dama: la lluita contra les malalties mentals. Ha preferit alinear-se amb les malalties minoritàries, els països del 3r món o l'alimentació sana. Totes molt bones causes però cap de tan empàtica com la que podria haver abanderat pensant en Érika, fins i tot creant una Fundació amb el nom de la germana morta. En canvi sembla que Érika no hagi existit, no se la cita en els discursos, no existeix ni una sola foto pública d'Elionor i la seva cosina Carla, tan cosina com els Urdangarin  o els Marichalar. Sembla que la depressió d'Érika va ser un "mal lleig que no vol soroll", com als pobles quan s'amaguen les malalties. Una altra pèssima gestió de Letícia.

Però ara, per fi, una famosa periodista, Mara Torres de la SER, que ha patit exactament el mateix drama que la reina, la seva germana petita es va suïcidar, revela que Letícia no és de pedra. En el seu darrer llibre  Recuérdame bailando explica com en saber que compartien aquesta desgràcia familiar Letícia va voler posar-se en contacte amb Mara Torres per regalar-li una frase sorgida de la seva experiència personal amb Érika. Una frase que ha revelat en una entrevista a Noticias Cuatro i que reconforta, no només a Mara Torres sinó a tots els ciutadans que assisteixen atònits a aquest espès i incomprensible silenci de la reina sobre el suïcidi d'Érika.

Mara Torres va rebre el 16 de setembre de 2013 una trucada a les 18:30 d'un amic de la seva germana dient-li que havia passat una cosa molt greu: que la germana de Mara Torres, Alicia, s'havia suïcidat amb 33 anys. Gairebé la mateixa edat que Érika. Mara Torres s'emociona a càmera: "Yo empecé a llorar todos los días a esa hora, a las 18:30. Estando en la radio, en el trabajo, en el supermercado. Lloraba cada día a las 18:30 de la tarde. Creí que cada día lloraría a esa hora".  Però Letícia li va dir a la periodista: "Un día dejarás de llorar. Una familia que está unida también se recupera de esto y vuelve a estar feliz. Un día ya no llorarás a las 18:30 horas de la tarde". I així va ser. La fórmula és deixar passar el temps i unir la família. Quan Mara Torres estava en la més profunda tristesa necessitava que algú com Letícia, algú que havia passat per exactament el mateix que ella, li digués que allò, aquell dolor, també passaria. I això va sanar-la.

Letícia té aquest poder. El podria fer servir reconfortant a cada persona que ha perdut un ésser estimat per suïcidi. Seria molt potent, empatitzaria tothom amb ella. No com els que ho han perdut tot per una riada. Letícia va, els saluda i marxa a Palau. No és el mateix el seu poder parlant en primera persona. Però això deixaria Letícia com a vulnerable. Segons el seu cosí David Rocasolano, la reina va preferir posar aquell drama a un calaix i no parlar-ne mai en públic. Una eina com qualsevol altra però que arruïna el gran poder curatiu que tindria si ajudés a persones com ella. Letícia, abans ella que els altres. Així és el seu regnat: molt professional i poc humà. Mara Torres va poder rebre el seu escalf. Ja és més que res.