Els reis d'Espanya son també els reis dels quadres. Dels propis. Felip i Letícia acumulen retrats pictòrics gràcies a la seva condició de la més alta institució de l'Estat. Alguns caríssims, d'altres regalats. Molts ridículs, com el del monarca Borbó vestit de militar en una caserna de l'exèrcit a El Alcázar de Toledo. També els hi ha de més entranyables, com el que li van regalar a la consort en una visita oficial a la sempre castigada Haití: els estudiants d'un Liceu on s'ensenya espanyol li van fer un dibuix semblant al dels artistes de La Rambla de Barcelona, però sense caricatures. El catàleg és pràcticament inesgotable, fins i tot un sense roba de la seva època d'estudiant a Mèxic i que el grup Maná va portar en un disc.
El darrer oli d'un dels dipositaris de la Corona ha estat enllestit fa poques setmanes per una pintora catalana, Imma Merino. L'artista mataronina va rebre l'encàrrec per part d'una mecenes que posseïx un museu d'art contemporani a un poble de Jaén de 6.500 habitants, Marmolejo. Es tracta de la pinacoteca personal de Mayte Spínola, declarada fan monàrquica. Tant que ella no sap si quedar-se amb "papá" o "mamá", és a dir, entre Felip i Letícia o el seu pare Joan Carles, enemics íntims. Els idolatra a tots ells: "No sé por qué no regresa Don Juan Carlos". Que li demani precisament a Ortiz, potser li explica el perquè. En tot cas, la pintura presidirà el museu. Ja sabem on no hi anirà mai en Juanito.
El resultat del treball de Merino és sorprenent per determinats motius. La factura és encomiable, tot i que per a gustos, els colors. Hi ha qui no troba l'autèntica Letícia a la representació. Això no és ni molt menys dolent, però. A molts els hi encanta perquè millora l'original. "Está mejor que al natural". El més aplaudit és el rostre, que s'assembla molt al de reina, tot i que també surt perdent: "Tiene una dulzura que ya quisiera ella", o "tu Letizia se ve más natural, más cercana, menos acartonada". El cos genera més debat: no presenta la primor i tonificació pròpies de la consort. Sembla més saludable, per dir-ho ràpid. Després està el punt dels complements: porta dos elements força inèdits, una polsera i un vano. Molts no entenen el motiu, quan mai no els duu a sobre.
Un altre element molt sorprenent és el vestit. Que ningú el busqui ni a l'hemeroteca ni a l'armari de Zarzuela: no n'existeix. És inventat. Merino l'ha creat sobre el llenç. Explica a 'El Español': "Sé que le gusta el rojo. Miré vestidos tuyos, que los tiene preciosos, pero ninguno me encajaba. Estuve días y días dándole vueltas, y nada. Al final pensé: "Me lo voy a inventar". Y, mira, si a la reina Letizia le gusta el vestido que le he hecho siguiendo el criterio de la pintura, que me llame". Encara no té constància que la retratada sàpiga de l'existència del quadre, però serà qüestió de temps.
La Letícia, millor en quadre. Èxit de la pintora, fracàs de la model.